15 de gener 2008
El Gentleman de la Barceloneta
Cada vegada que enfilo el Passeig de la Barceloneta -ja sé que no es diu així ben bé, però tothom sap de quin lloc parlo, oi- m'imagino el Carles fumant d'amagat al balcó de casa seva. Amb una samarreta de tirants com la que porta en aquest clip, realment, més modern avui que en el moment de la seva aparició a l'Sputnik... any 90! Feia poc, potser uns quatre anys, que m'havia ajudat a pintar el Col.legi de Teatre. L'Antic, el de Micer Ferrer, allà al costat de la Catedral, fent la competència directe, espai-temps, a l'Institut del Teiatru. Vam pintar les parets i el sostre. Aquest era l'acord que havia pactat amb el Joan Ollé. Jo pintava de nou l'escola -negre, granate i blanc, no els oblidaré mai aquests colors-, i ell em convidava a les seves classes... Bé, a les seves... del Berty, Mesalles, Sierra, Schuller, Sala, Grané... Després d'allò el Carles, Bullit, pel Juanito, se'n va anar a fer unes proves per un grup de rock en català de Vic i ja no va tornar...
Buenos tiempos para la lírica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Fa molt temps que no sé res de tu
Fa molt temps que no sé res de tu el teu rastre se l´ha emportat un vent fred vingut d´Escòcia el mateix que un dia ens va fer trobar. T´has endut amb tu moltes cançons que amb el temps s´han convertit en melodies del silenci que has deixat per sempre més aquí. Ara dorms entre ombres d´un somni del que mai despertaràs. Quan el sol surt després de la pluja i deixa en la terra olor d´humitat l´herba brilla plena d´espurnes aixeco el cap al cel i et trobo a faltar. Fa molt temps que no sé res de tu la teva música ha callat però ben segur que la teva guitarra en silenci no deixa de plorar. Sé molt bé que les meves paraules no arriben mai al més enllà però si mai sé d´alguna pregària pregaré per tu si em vols escoltar. Ara dorms entre ombres d´un somni del que mai despertaràs. Quan el sol surt després de la pluja i deixa en la terra olor d´humitat l´herba brilla plena d´espurnes aixeco el cap al cel i et trobo a faltar. Fa molt temps que no sé res de tu.
Sau
mentre quedi el record no arriba l'oblit. Com de records n'hi ha un munt, sempre continua present la seva veu. des d'aqui un gràcies per tots els moments.lau
i un petó per tu!
Ja fa bastant que vaig anar a parar el teu blog i des de llavors que el seugueixo sempre que puc i no em despisto... però no t'havia comentat perquè...no sé per què..sembla que no m'escapo de la vergonya ni pels blogs!
però avui amb el vidio de sau no ho he pogut evitar
gràcies pels somriures que m'arranquen els teus blogs...
hola! no l'havia acabat de penjar...
ara sí!
el carles ens va deixar, però la seva personalitat, el seu estil i encant.. no els oblidarem mai
és per això que sempre hi penso, en ell, encara que no volti per la Barceloneta o Llençà
era un bon amic, un gran home, un artista
i no només com a cantant, sinó com a actor, era boníssim!
abans d'entrar de ple en el món de la música, s´hi va dedicar professionalment durant uns anys, i era tremendo!
tanco els ulls i veig el seu somriure... ara mateix
interesante, sí señor.
Publica un comentari a l'entrada