31 de gener 2010

CHIRIPITIFLAUTICO



Soy mi propio Talón de Aquiles, o dicho de otro modo, soy hiperextenso y lo que ves en la foto, efectivamente, son mis pies. Padezco de una sorprendente hiperextensión del Talón de Aquiles, según se me diagnosticó en su día en el Hospital Clínico de Barcelona. Voilà!... He aquí, probablemente, la causa de todos mis males. Desde la hernia de hiato hasta mis recientes dolores lumbares, pasando por esas muelas del juicio que desde los diecinueve se resisten a dar un veredicto, las muy cabronas. Y como no me he dedicado a la danza clásica, tal y como me recomendó en su día Consol Villaubí, directora del Ballet Experimental de l'Eixample, cuando comprobó las prestaciones de mi basto demi-plié... ahora me lo tengo que comer con patatas. Para que te hagas una idea de la dimensión de mi tragedia, y teniendo en cuenta la posición de las piernas que propone el ángulo que dibujan mis pies y el plano horizontal de la fotografía... imagínate la inclinación el resto del cuerpo. Locomotoro a mi lado quedaría relegado al papel de aprendiz mío. Si tienes menos de 35 años deberías buscar en Google la palabra chiripitifláutico. La verdad es que no lo he medido nunca, pero yo diría que estamos hablando de un ángulo de alrededor de 50-55º... Ahí es nada. Se dice pronto.

Debe de ser eso, porque si no es que no lo entiendo.

30 de gener 2010

HAVIA SOMIAT AMB AQUESTES DONES

“Voy a morir con la cabeza alta… Sólo te pido… que quieras a todos y que no guardes nunca rencor a los que dieron muerte a tus padres, eso nunca. Las personas buenas no guardan rencor… Enrique, que te hagan hacer la comunión, pero bien preparado, tan bien cimentada la religión como me la cimentaron a mí… Hijo, hijo, hasta la eternidad…”.



Ana López Gallego
Victoria Muñoz García
Martina Barroso García
Virtudes González García
Luisa Rodríguez de la Fuente
Elena Gil Olaya
Dionisia Manzanero Sala
Joaquina López Laffite
Carmen Barrero Aguado
Pilar Bueno Ibáñez
Blanca Brisac Vázquez
Adelina García Casillas
Julia Conesa Conesa

25 de gener 2010

STAY HOME



Probablement, la pel.lícula d'una cançó més brutal que he vist mai, per la manera que té de combinar bellesa i dolor, innonència i obsessió. Absolutament hipnòtica. La vaig veure un cop, fa tres o quatre setmanes, i no me la puc treure del cap ni un moment.

18 de gener 2010

MOLTES FACILITATS




Avui, 19 de Gener del 2010, és el meu aniversari.

Faig anys, concretament, 1 any i 75 dies.

Aquesta nit faré un petit sopar d'amics.

Fumarem a la sauna, somiarem i acabarem a comissaria.

Les amigues no les convidem perquè no ho entendrien.

Campanilla, Wendy, Alicia, Gretel... són unes cries.

Feia uns quants hiverns que no ho celebrava pas.

Des que una primavera se'm va assecar l'Alwaha.

I en aquest desert he fet una amiga per tota la vida.

Tot just ara estic aprenent a caminar sol, un cop més.

Sembla mentida com creixen de ràpid ara els nens.

El 5 de Novembre del 2008 vaig fer el cim.

De l'estupìdesa humana elevada a la mínima prepotència.

Ja us vaig dir que un dia d'aquests en parlaria.

No caceu bolets al bosc; compreu-los al mercat, reis i reines.

Del fum pudent de l'olivera em vénen les idees...

Per exemple, fa mil camins de saliva que parleu

que jo trepitjo amb uns quants mots

que ningú més que jo s'escolta.

Tenim temps de comprovar que cada dia és una ratlla

es un nou pas cap a la meva incertesa a cada instant.

Us estimo molt. A la immensa majoria.

Hòstia, Jaime, si iba en serio la vida...



Felicitats, Marc. I espavila, que diu el meu pare.

04 de gener 2010

RESILÈNCIA

Estimats Reis Mags d'Orient: Porteu-me carbó, vale. Però feu-me el favor d'ensenyar-nos d'una vegada el camí de la resiliència perquè poguem sortir indemnes de totes i cadascuna de les crisis que afecten els nostres sistemes. Començant pel neoliberal, i acabant pel nerviós i el circulatori.