Angry Young Pinter

So...
.
.
.
.

.

.

.
.
.

That's all.

Phum, Phum, Phum!

A casa... no som gaire tradicionals, ni tampoc de seguir fil per randa tot això de les festes ni res que s'hi assembli, però quan he sentit aquest matí això d'aquí dalt... alguna cosa ha esdevingut dins meu, i m' ha arribat a l'ànima -què voleu que us digui- i me l'he vista tan nadalenca i tan catalana... que no me n'he sabut avenir ni estar. És per això que us vull desitjar a tots, i de tot cor, que aquests Nadals siguin Bons, i Aquest Any Nou que és a punt de començar... sigui també, i aquest cop sí, de debò, ben 9.

I Feliç Dia de Sant Esteve també!

MOLSA / MOSS / MUSGO / MOUSSE

Va ser ahir però ell s'hi va estar tota la vida agafant molsa. Molses, mapes del tresor d'unes terres tan verges com la geografia de la seva història. De totes les mides i la majoria de formes, a dos quarts de tres encara reposen al marge esquerra de la pujada. I després de plegar-ne més de vint, ell va i encara recorda la primera del matí; al principi del camí, diu. Una nova columna en l'excel de la seva preciosa i pura i infinita memòria. Mentrestant, tot és bonic: el dia és humit, el cel és blau i gris, i hi ha l'alzina i els moixins.

Les seves mans, per sempre més, faran olor de molsa.

Cuántas veces yo pense en volver...

Dedicat a la meva mare.

Ella mai llegirà aquest blog, però si algú de vosaltres la coneix i se la troba pel carrer Hospital passejant el Caco, digueu-li, per favor.

Die Welle

"La Ola", de Dennis Gansel, no és ni molt menys una gran pel.lícula. Fins i tot, m'atreviria a dir que ni tan sols és una bona pel.lícula. Però, tot i les seves mancances, les seves truculències i una certa superficialitat a l'hora de resoldre els veritables conflictes que podria plantejar una història tan sòrdida i terrorífica com aquesta, el seu visionat em va commoure profundament. És per això que us la recomano; a tothom, especialment als joves.

"LA OLA està basada en fets reals. La tardor de 1967 Ron Jones, un professor d'història d'un institut de Palo Alto, a Califòrnia, no va ser capaç de respondre la pregunta d'un dels seus alumnes: ¿Com és possible que el poble alemany al.legui ignorància a la massacre del poble jueu? En aquell moment Jones va decidir fer un experiment amb els seus alumnes: va instituir un regimen d'extrema disciplina a la seva classe, restringint les seves llibertats i fent-los constituir una unitat. El nom d'aquest movimient va ser The Third Wave. Davant la sorpresa del professor, els alumnes es van entusiamar fins a tal punt que als pocs dies van començar a espiar-se els uns als altres i a assetjar els qui no volien formar part del grup. El cinquè dia Ron Jones es va veure obligat a acabar amb l'experiment abans que arribés més lluny.

El director Dennis Gansel ha trasllladat aquesta experiència als nostres dies i a la seva terra: Alemanya. Aquest cop és el professor qui fa la pregunta als alumnes: ¿Creieu que és impossible que una altra dictadura torni a implantar-se a Alemanya? I comença l'experiment… Aquesta pel.lícula es va presentar a Sundance, ha guanyat infinitat de premis, i ha estat nº1 de taquilla al seu pais".

Abróchense los cinturones. A tall d'anècdota... us he de dir que, no sé si premonitòriament, tot just quan anava a asseure'm a la butaca de la sala 2 dels yelmo -algú sap que coi vol dir aquesta paraula- de cop em vaig trobar fent el gest de posar-me el cinturó de seguretat, instintivament; sí, el cinturó de seguretat del cotxe. Suposo que això dóna lloc a infinitat de dobles lectures, i sobretot després de veure la peli; però, si més no, espero que us serveixi d'advertència.

Així doncs, trobo que els cinemes es podrien afegir a la reclamació feta des de fa temps pels P.A.E.S -pares d'alumnes en edat escolar- que viatgen en autocar per aquests mons i carreteres de déu, d'exigir l'ús obligatori del cinturó de seguretat. ES UNA RECOMENDACION PARA LA DIRECCIÓN GENERAL DE TRÁFICO.