Va ser ahir però ell s'hi va estar tota la vida agafant molsa. Molses, mapes del tresor d'unes terres tan verges com la geografia de la seva història. De totes les mides i la majoria de formes, a dos quarts de tres encara reposen al marge esquerra de la pujada. I després de plegar-ne més de vint, ell va i encara recorda la primera del matí; al principi del camí, diu. Una nova columna en l'excel de la seva preciosa i pura i infinita memòria. Mentrestant, tot és bonic: el dia és humit, el cel és blau i gris, i hi ha l'alzina i els moixins.
Les seves mans, per sempre més, faran olor de molsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada