27 de gener 2008

Ribes 25 4at 1a 08013 BCN



Aquesta nit és una nit important. The Last Night. Si més no, ho hauria de ser. De moment, no em trobo pas malament. Estic força bé. Una mica angoixat potser. A veure... Tinc les pulsacions un xic accelerades, però. He sopat fora. Al Bellaterra, per variar. No tenia res a casa. Ni dins ni fora de la nevera. Casa meva està tota empaquetada. Caixes blanques amb lletres vermelles. Casa meva ahir era una casa. Avui sembla un cementiri; o un pàrking, en el millor dels casos. Això sí que és un trànsit emocional i no allò que fa la Watling al bunyol del De La Iglesia...

Barrios, Barrios, Barrios...

Però ho porto la mar de bé. Suposo que el fet de tenir el meu habitatge desmuntat i ple de caixes des de divendres... hi ajuda. Més de 100 caixes segur. Potser 200... "Sembla un laberint", deia el meu fill aquesta tarda. Papa, què fa el Matman en aquesta caixa de cartró tapat?... I per què treu el cap i una miqueta les banyes?... Un s'hi va acostumant. De fet, ara mateix pensava si seria possible viure així . O sigui, possible ja sabem que ho és, però... Jo en seria capaç? Podria continuar endavant amb la meva particular existència sense res més que les claus del pis 9...? I enrera, podria continuar? Vull dir, marxar d'aquí de 8. Sense maletes, sense passat, sense res... Començar a caminar. Fer una passa. Respirar. I després una altra. I una altra. Aturar-me. Beure si tinc 7. Agafar aire, deixar-lo anar i no mirar mai més enrera. Com Harry Dean Stanton a Paris-Texas. 10 meu...

Frágil, Frágil, Frágil...

M'acabo de posar la mà al pit i la cosa no va gaire bé. Això batega raro. Deu ser que estic trist. Sí, deu ser això. I escoltar la guitarra amb slide de Ry Cooder a la peli de Wenders, la veritat, tampoc no m'està ajudant gens. Bueno, faig una mica de masoquisme. Toca, oi? Canviant de terç, ara que la veig, després de tants anys... quin ésser més impressionant la Nastassja Kinski, no? Em va tenir enamoradíssim molts d'anys... aquesta dona pantera. Molts danys. Déu meu. Sí que em batega raro, sí.

Ropa de Mujer. Habitación Matrimonio.

Aquesta és l'última nit que passo aquí en aquesta casa. Gairebé 10 anys de la meva vida. Els més importants, sens dubte. Demà dormiré a Mallorca. Amb el matalàs a terra, i envoltat de nou de les mateixes caixes. De la mateixa vida. Libros de Salón, Lamparitas y Juguetes, CDs y Cables, Copas y Medicinas, Cintas de Video del Pasillo, Discos Varios Comedor, Zapatos de Verano... I potser em despertaré suant i cridant... "Company, no hi ha Ribes." Bé, així és la vida. Com a mínim, intentaré llençar la meitat de les coses per quedar bé amb els amics, tot i ser un acumulador nostàlgic. Perquè sempre apareix un amic que s'acaba de mudar, que va fer més caixes que tu, però que va acabar llençant la meitat de les coses... I rubrica la seva intervenció amb allò de que la mudança és un dels motius d'estrès més importants després de la mort d'una persona estimada o d'una separació... bla-bla-bla... bla-bla-bla.

Demà, a la casa nova, faré una fotografia des de les meves estimades finestres que miren al SUD... i la penjaré aquí algun dia.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

salir de la caja...
orientarse al sur...
que tinguis bona nit, casa nova.

al matí serem al joventut. te esperamos abrazo en mano.
n

Prisamata ha dit...

Los Crímenes de Oxford es un peliculón.

No te vuelvo a dirigir la palabra en la vida, a ver ahora como me diriges.

Verdi del Mig ha dit...

No et queixis tant de es caixes i la mudança, que tot va anar bè, i ara tens una casa bèn maca.
Sergi del carrer Verdi

Verdi del Mig ha dit...

Per cert podries comentar lo bé que va anar la mudança i que bons que som treballant i aquestes coses, a veure si ho veu el jefe!!!

sin querer te atropello ha dit...

Sergi, m'has arribat al fons de l'ànima amb aquests comentaris. T'ho juro. Quan acabi d'obrir les 150 caixes... me'n queden unes 50... et prometo que et dedicaré una oda.
Escolteu, si mai heu de contractar una mudança... BARRIOS forever and ever. Un servei impecable i un equip impressionant. Sergi el Poeta, Alejandro The Boss, Dani Estopa, Nil Young, Ambros "Això va?", Ammià No, Christian CD Man, El Yayo Coplas i el Compadre Cigarrito.

(continuarà...)

sylvia ha dit...

Acabo de veure el teu post, però igualment et dedico la cançó que he posat avui al meu blog... ara veig que tenia més destinataris dels previstos, virtuals i no virtuals :) Sort!

Anònim ha dit...

I found this site using [url=http://google.com]google.com[/url] And i want to thank you for your work. You have done really very good site. Great work, great site! Thank you!

Sorry for offtopic