Tinc una maleta plena de pedretes de colors. Llaminadures del temps. Banda sonora dels fets. Són el meu únic bagatge. Esdevindran sorra que m'ha d'acompanyar allà on vagi. Ara estan seques ja. Però vaig agafar-les molles de la platja. He voltat força amb elles. He guanyat moltes juguesques. Rodones, petites, violetes. Però, ara em pesen. Se m'han fet velles. No passo cap control. Em fan por les fronteres.
Quants cops hem d'ensopegar amb la mateixa pedra?
Quin és el nostre destí?
On és el meu camí?
3 comentaris:
a veces con llevar el neceser y otra muda de ropa interior ya basta.
Gracias por tu visita,
ay no entiendo mucho tu post, así q no puedo comentar :P
un abrazo shileno
Shidi !
comte borrell 328 portería...?
Publica un comentari a l'entrada