31 d’octubre 2007

ON THE ROAD



Después de reírme de esta canción durante años y de hacer coña a su costa... el otro día cayó por casualidad en mis manos el video. Me puse a llorar como una magdalena.

"Mai no és massa tard per tornar a començar."


Gracias, Vano.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

si, les cançons tenen cops amagats...
petons, n.

Anònim ha dit...

La nit m´envolta,
les llums se´m tornen fosques,
t´escric a les parets,
m´allunyo de les coses.

La vida es fora,
la lluna és buida i nova,
sota els meus peus fa fred,
no hi ha flors, només ombres.

Sé que te´n vas, que no estàs sola,
sé que no et queda res per mi,
m´és ben igual si no em perdones,
que sigui tal com soc,
que em senti així per tu.

Va ser tan fàcil,
avui tot se´m cargola,
no vull estar vençut,
cansat ni decebut.

La meva història
em sembla la d´un altre home,
només miralls trencats,
només imatges tortes.

La nit s´acaba
i al pic del dia em sento al fons d´un pou,
el cor desert,
el sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol
com un ocell
que va esperant el vent.

Se m´han tancat totes les portes
i ja no em queda res per dir,
sé que ara ets lluny, que no estàs sola,
que s´ha acabat el joc
i el que he perdut soc jo.

La nit s´acaba
i un altre dia em sento al fons d´un pou,
el cor desert,
el sol em cega
però tot i així jo em veig aquí tot sol, tan sol
com un ocell
que va buscant el vent.

S´acabarà la nit algun dia, si, s´acabarà la nit
i no tindré mai, no, no mai, mala sang, mala sang,
cap mala sang...

sopa de cabra
muas.lau.laura