24 d’octubre 2007

Phum

Phum seria donzella. La més bella en un conte de bèsties.
Nedaria braça i crol. I faria olor d'espígol. La cara neta.
Una constel.lació de pigues que esdevindrien estrelles.
Tornaria d'Arbeca. I tindria una edat molt concreta. 22.
Caminaria de puntetes per no comprometre's. Lleugera.
Dibuixaria un elefant prou resultón en no més de set segons.
Els seus llavis de seda sempre alerta. Un somriure espera.
Pràctiques de soldat, de l'amor, no de la guerra. Serena.
Parla, i parla i parla. I jo escolto. Història moderna. La tendresa.
La seva mare llegeix, convulsa, literatura èpica. Potser txeca.
El seu pare passeja cada matí, de punta a punta, a Las Canteras.
Els seus germans són el vent, el cel i la terra. Ella és la petita.
I prendria el sol a l'agost sense res a sota. Filla de Cubelles.
Menjant crispetes amb la boca oberta. Una pel.lícula eterna.
La mirada d'una noia que malgrat de mar és alegra. Alegra.
Olor d'encens. I un sopar de manual a la llum d'una espelma.
No pot oblidar però té una memòria que la traeix sencera.
Tindria debilitat per la roba d'època. La clàssica noia grega.
Una dona efeminada i afemellada com un brau negre. Roig.
Posaria la seva mà al meu pit per escalfar-me la consciència.
I em demanaria una lluna de mel ben plena de València. Moon.
Biògrafa de la meva existència i del meu cor. Amant de per vida.
Perquè Phum és el foc.

3 comentaris:

Prisamata ha dit...

Me seduce esta Phum.

Preséntamela.

Anònim ha dit...

marc ishtimat,

et linquejo el meu fotolog

he iniciat una "serie dialogos" que em penso que et dibuixaran un sommriure als llabis.

http://www.fotolog.com/destarotada_2046

Anònim ha dit...

un text carnal el de phum...

En aquesta vida s´ha de fer el possible per a ser subjecte del desig. Ser objecte del desig no dóna sentit a res. Som canals.