26 de febrer 2010

IMPACIENT




Vermell. Puc diagnosticar una meningitis a un nen i no sóc capaç de passar el dia de Reis, sol, a casa. Em sento una autèntica merda. Sort que demà em donen les claus. Té una piscineta comunitària. Heu de venir un dia. Havia de sortir d'aquí perquè no pot ser, home. Tenia cada migdia tothom a sobre, i el timbre d'abaix sonant cada cinc minuts. Allò és una altra cosa. i pels nens està molt bé. És una zona que té futur, ja ho veuràs. Em costa respirar, i no és la visera del casc. Avui m'ha donat fort. Tu saps de què t'estic parlant, company. Truca'm un dia i anem a fer unes copes i xerrem. Sempre ho diem i mai ho fem. Et veig bé. Us he vist millor que l'últim cop. El nen està perfecte. No li feu res. Espereu-vos al setembre. Me'l portes i mirem com va. Però està collonut, aquest nen. L'he vist molt tranquil. Ho porteu de conya, vosaltres, no? Ha tret una mica de cada, oi?...

Em quedaria a viure en aquest semàfor. Amagant el que em resta de vida darrera d'un àmbar fugisser qualsevol. Tu saps la pasta que s'han gastat en els semàfors plans aquests de leds? No tenen vergonya. Que llarg és el carrer Marina vist des del mar, i que lluny de casa meva, me cago en Déu. Els trobo a faltar. Ja no em miren com abans. Vaig badar, saps. T'has degut creuar amb el gran; està fet una bèstia. Juga de porter, com el teu. Quina putada, em pensava que era el rei, que ho podia tot; que podia aconseguir qualsevol cosa en un parell de dies. Mira, aquell pobre està alcoholitzat. Però ha passat un any, i estic pitjor que mai. Se m'ha acabat el bròquil. Verd. Adéu. Truca'm un dia. Però truca'm.






1 comentari:

Marina ha dit...

"La impaciència es la mare de la ciència" o alguna cosa així!

Que faríem sense les reflexions, pensaments o badades, quan ens fan aturar per força al llarg del camí? Pots passar en vermell però a vegades van fer aquests moments de "pausa" entre tan rebombori urbà.