25 de desembre 2007

La meva mare



A casa meva, el Sopar de Nadal és la cosa més estranya que et puguis tirar a la cara. Aquest any, com de costum, ni estovalles netes, ni missa del gall, ni protocol de cap mena... Però encara no sé com, després de tastar el turrons... hem acabat parlant de Catalunya.
Quan surt el tema, i tu li preguntes: tú, mama, què ets?... Ella et mira amb cara de pòker, fa un silenci de rodones, es mossega les ungles, i ni corta ni perezosa et deixa anar... yo me siento catalana, pero soy española y andaluza.
Això, d'entrada, és una cosa que ens fa molta ràbia. A mi me'n fa, i això que l'Angelita és la meva mare. I al meu pare, que és fill de Martín com jo, però que és més catalanista que el Noi del Sucre, ni t'explico. Però superat el mosqueig inicial, li fas quatre preguntes tipo Mònica Terribes, i t'acabes adonant que és un posat de defensa que ella fa servir per auto-re-afirmarse, i que probablement és la més nacionalista dels comensals.

Hem menjat torrades amb pà amb tomàquet, i hem encetat el pernilet cinc jotes de la panera que ha portat el nòvio de la meva germana. Per cert, collonut. El pernil i el nòvio. Uns embotits ibèrics que li han regalat al meu pare de no sé quin poble de Girona. Amanida d'espinacs-baby amb formatge de cabra, mandarina i pernil d'ànec. La novetat. I un clàssic de tota la vida, els llagostins a la planxa. Una llauneta mini-mini d'una tonyina rollo delicatessen comprada al migdia a algun colmado pijo del Raval o el Poble Sec. I un més que acceptable vi negre reserva del 98, anomenat Raxo, Racho, Razo... or something like this. Llàstima que el meu pare els vulgui posar sempre cinc minutets a la nevera...
Els turrons eren de la Sirvent. L'autèntica. Efectivament, la del carrer Parlament.. Ara ho entenc, senyoria. Un petó salat, mama.

Bon Nadal i Bon Profit!


3 comentaris:

Anònim ha dit...

m'encanta. el menú i les paraules. tot boníssim...

ya no te dejas ver ni en forma de post por el mundo fotolog... sniff...

nq

sylvia ha dit...

Molt bon Nadal i millors festes...que el nou any porti salut, il·lusions, nous descobriments i pernil del bo ;)

sin querer te atropello ha dit...

Nesquik... porta'm un instrument, encara que sigui mini-mini d'Astúries. És pel neno!
Molt petonets blancs pel 31...!!!
Mua-muà-muaaaaà!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ens parlem el 4, ok.