26 de novembre 2010

FEINADA

Aquest matí m’he discutit a la porta de l’ascensor de casa amb un amic, dels íntims, perquè pensa votar CIU, “esclar”, diu ell. Però, en realitat, no sap per què ho farà. I és per això que m’he enfadat. Per aquesta manca de responsabilitat. Ve a ser com "una mena d’inèrcia", diu. Perquè "el que ha fet el tripartit ha sigut una merda". Molt bé, li he dit jo. Però tu saps, realment, què volen fer els teus, Convergència i Unió, per exemple?... No ho saps?... Doncs, mira-t’ho, home, li he dit. Mira’t el seu programa electoral, i tot el que ells diuen que faran. Entres a Internet, i cliques! Allà ho trobaràs tot. És molt important que facis aquest esforç, company. (...) Sí?... Ho has trobat. Molt bé.


Doncs, ara, bon minyó, informat del que realment voten els teus, CIU, o el PP, o Ciutadans -aquests dos que s’omplen la boca de mentides i demagògia barata populista apta només per a catetos- què voten al Parlament quan s’han de votar les lleis; és allà on es fa la política de debò, i no ara durant la campanya. Mira què vota la teva CIU, i a qui afavoreixen les seves polítiques de canvi. Aquesta és la clau. I després, si us plau,  fes-nos i/o fes-te un darrer favor: plantat davant del mirall, amb esportivitat, i mira qui ets, i què vols, i si encara tens collons, i el que és més important, si encara et queda un xic de vergonya, que jo sé que sí, diumenge la teva consciència tindrà una bona feinada. 

FE i NADA.

Considero imprescindible, avui dia, tal i com està el pati, i el futur que ens espera (diga-li horitzó, si vols), que tothom faci aquest petit exercici de responsabilitat política, i alhora ètica. Ara, més que mai, no podem esperar que siguin els mateixos polítics que fa tant de temps que han perdut la nostra confiança, qui ens treguin les castanyes del foc, perquè la veritable POLÍTICA comença amb cadascuna de les nostres decisions.


Un petó, company, i estimat animal polític.


1 comentari:

Marina ha dit...

Jo em vaig discutir amb ma mare el cap de setmana passat, durant el típic dinar familiar de diumenge, perquè ella no vol anar a votar. Però no perquè li faci mandra, sino perquè vol "reivindicar" que no se sent representada per cap partit polític (era d'ERC de tota la vida). Segons ella, si tothom es quedés a casa i ningú anés a votar, s'haurien de suspendre les eleccions per baixa participació.

El que li vaig dir es que, encara que se suspenguin, s'haurien de tornar a fer, i tampoc hi guanya res, perquè enlloc de presentar-se el "gran" Pujol, es presentaria el "petit" Pujol i les coses serien iguals encara que una mica més emmascarades...

Tampoc va entendre que enlloc de quedar-se a casa potser hauria de sortir al carrer i explicar que no esta d'acord amb ningú però com que el vot en blanc o nul no serveixen per res, i cridar sola pels carrers de Vic amb aquest fred, tampoc. M'imagino que es quedarà a casa reivindicant el seu dret a 'no votar' amb la manteta.

Jo tampoc ser a qui votar, potser acabo fent costat a la Mairena perquè realment, els partits 'grans' em provoquen més desconfiança que una altra cosa.