04 d’octubre 2010

VAGA EN GENERAL


Amb el vostre permís, companys d'aventura, estimades contemporànies, hauríem de plantar-nos d'una vegada per totes, i fer vaga sine die



A dia d'avui, tal i com està el pati. De merda, vull dir. I amb el que va costar deixar-lo una mica decent, que no net. Això fóra i/o seria una utopia. I no oblidem que ja es va pagar el preu més alt que poden pagar els homes per aconseguir-ho. I la vida.

La gent, el poble, la classe treballadora, els obrers, els oprimits de qualsevol mena... tothom hauria de parar de debò i sortir al carrer, a passejar i respirar, amb el cap ben alt, per dir PROU; això sí, ben calçats i preparats pel pitjor, esclar, perquè n'hi ha molts d'aquests senyors que no voldran perdre els seus anells... I també diran la seva, què us pensàveu? Que ja estava tot arreglat amb allò del bienestar que ens van començar a inocular durant la dècada dels 90?... Ay, cuánto daño hicieron las Olimpiadas, joder. Com deia en Pau Riba a una de les lletres que va escriure pel musical "Línia Roja": "Oh! Limpiades."

Ens està tocant de viure, i penso que ens n'hauríem de sentir afortunats, un temps històric definitiu i importantíssim; i sí, ENS CAL SORTIR, però no de l'armari neo-liberal, sinó DE L'ELECTRODOMÈSTIC, en general, simbol de l'alienació "sistemàtica" que venim patint tots de fa ja potser massa telediaris. 

Allà cadascú amb la seva tria! Jo, sense anar més lluny, amagaré la mà i les pedres, i sortiré de la meva nevera, per exemple, perquè cada vegada, Dios, em sento més fred, Bosch, i més mort, davant tota aquesta pastifarada de triunfitos que no em deixa ni viure (de la meva prestació). El meu veí del principal primera sortirà de la rentadora,  però de cervells; un altre pobre, potser, qui sap si de l'assecadora d'ànimes. D'altres ho faran de la seva telemissió, o del forn crematori, o del rentabaixeses, de l'aspiradora de la pols, del micromones, del mortàtil...

Hem de tornar a tenir els dies també. Nos pertenecen. Perquè de nits volem dormir tranquils i sentir-nos estimats, mentre, potser, tots aquells exèrcits de bròuquers de pà sucat amb oli tornen a patir d'insomni pensant en els seus fons d'immersió de merda. 

HERE WILL COME THE SUN AGAIN. Es diria així en anglès?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

m'agrada el que escrius

i com t'escrius

i des d'on ho escrius

fes conèixer els teus escrits

envia'ls arreu, fent servir els 5 sentits

i fes que descobreixin

l'escriptor que poseeixes.

marqui ha dit...

sí, anònim, eso se lo diràs a todas.
da la cara, anda.
mira, fem un tracte, si em dius qui ets... jo envio aquest post a INTERECONOMIA.

Anònim ha dit...

S.E.G

Joan Ripolles Segura ha dit...

Che! D'aquelles coses que et fan sentir viu. No et rendeixis que potser ens portes pel bon camí i tot. Un abraç, cabàs!