The Love Boat

Ara mateix estava estudiant una mica -a la meva edat, vés qui m'ho havia de dir- i m'he quedat com enganxat, trasbalsat, somiant despert, suposo, i llavors m'he vist en aquest vaixell, tot vestit de blanc, en un migdia assoleiat, passejant per la coberta de fusta, amb un somriure d'orella a orella, tot donant la benvinguda als passatgers de la nova travessia... fins Puerto Vallarta. Potser la felicitat era això. No ho sé. Vull dir que no sé si ja he fet tard, o encara sóc a temps d'agafar aquell barco.

M'acabo d'adonar que m'estic adormint, però ara de debò. Bonanit, i tapa't, estimat meu.