18 de febrer 2008

QUIZ KISSES



Ginebra tenia raó. Entre la fortor dels pitos i el brillo de les flautes aquell home defallia. No li restava temps de res. Cap suma, zero afegitó. S'afaitava un cop i mig per setmana, menjava cada migdia al bufet lliure del xino del costat de casa, i dia sí dia no es tornava a posar la mateixa roba que havia deixat la nit anterior o l'altre a la capsa que feia de tauleta de nit de la seva nova habitació. La seva vida era una autèntica contra rellotge. Els dies eren massa llargs, serpents de feina; i la majoria de nits, negres, sense lluna, ni buida ni plena, en un llit massa gran per un de sol però massa petit per perdre's.

Per exemple, sense anar més lluny -de fet, tampoc no tindria temps-, no va saber que el seu equip havia quedat a cinc punts del líder fins l'endemà del partit mentre prenia un cafè amb llet i un donut de forn a un frankfurt d'Alella. (Un altre post ja parlarem d'aquest tema). O com un altre dia, que va arribar cinc minuts tard a buscar el seu fill a l'escola. Amb l'excusa del trànsit i sense el berenar. Amb la moto per damunt la vorera. Cal dir que el mes passat havia perdut dos cops les claus de la Vespa i li van haver de fer unes noves a Casanoves/Travessera.

Estàs prim. Menja.

Però no tenia ganes de guerra. I tot i les presses, somreia. Se'l veia força feliç mentra ho feia. "Faltaria més", va dir un guarda, i el va detenir a la vorera. Va cridar: "Potser li semblarà una excusa de mal policia, però em veig en la obligació i el deure d'arrestar-lo ipso facto per caminar per la seva esquerra. D'on és vostè?... Del Magreb?... De Colòmbia?... O potser és que és d'Anglaterra?" L'amic de Ginebra, va deixar de queixar-se, va esbossar un somriure, i li va contestar: "Jo sóc d'aquí, petit bon home, de la Terra. Però treguim les manilles que a les cinc tinc una urgència."

Qualsevol cosa pendent. Una cita, una trucada, una festa... Una ex, una multa, la tieta... Un embús, uns recados, la quiniela... Una estrena, un massatge, una sorpresa... Una farmàcia, un servi-caixa, un sopar d'empresa... Un detallet, un càsting, una merda... La qüestió és tirar endavant. Anar fent.

PER CERT, LA PREGUNTA DEL QUIZ ERA:
¿Què és això tan bonic que apareix a la foto?

Entre els participants es rifarà un lot de productes de Vilanova del Camí.

2 comentaris:

quizás, quizás... ha dit...

Jo em sembla que sé què és gràcies al Sant Google... i quan ho he trobat vaig recordar que algú m'ho havia explicat (segurament la profe de català) i que segurament si hagués pensat una mica hauria arribat a recordar què era però la mandra m'ha guanyat :P


no diré la resposta així no espatllaré el joc a la resta


gran personatge aquell a qui van destinats aquests petons (si és certa la meva deducció sobre què és la foto...clar)

PUEDE QUE LA RESPUESTA SEA NO PREGUNTARSE PORQUE ha dit...

jejejej he fet una petita trampa per descobrir-ho... no tinc espera!!!