Caçador de Fàbriques

Cada dilluns al migdia el meu nòvio i jo passem per davant d'aquesta fàbrica, a l'autopista de Girona, a l'alçada de Montcada i Reixach, més o menys. És el nostre dia de festa, Sant Actor Màrtir. Lliurem el mateix dia que les perruqueres de barri i les peixateries que venen bon gènero. Estimem el dillún. I els dilluns, encara més.

Ell sempre em fa algún comentari rollo grinpís al respecte, i jo, esclar, l'espero en candeletes. De vegades me'l fa tot just sortir per la Meridiana, molt abans, fins i tot, d'enfilar la ruta dels putos peatges. "Papa, el fum mata els nens?". I me'l miro pel retrovisor. Em deixa de pasta de moniato. Uns altres dies, en quant deixem enrera la fàbrica, abans de la primera estació de servei, en deixa anar un altre com si res. "Tots els arbres grisos aquests, papa, estan molt enfadats. Jo ho sé."

Doncs la seva ressenya d'avui ha superat totes les meves expectatives. Habidas y por haber. Gairebé semblava una editorial. Un txiqui-manifest digne de ser llegit al Parlament Infantil d'Amsterdam. (Si no n'hi ha, n'hi hauria d'haver). Us faig la transcripció textual magnetoscòpica de la moviola dels fets (és que li he demanat si ho podia tornar a dir per gravar-ho amb el mòbil):

"No, papa. Jo quan sigui molt gran, molt gran, molt gran... eh... vull ser caçador de fàbriques. Aniré a les fàbriques i amb un ganivet tallaré els fums i els convertiré en focs. Caçador privat de fàbriques, de dolents i de porcs. I també... i també... al fum li tiraré fang. Al fum. Perquè els nens moren de tos. I els arbres també es moren. Amb un ganivet i després amb una escopeta, hi aniré."

La foto la he fet avui dimarts al migdia, però de tornada. Després de 24 hores d'èxtasi muntanyenc. M'he posat a la dreta, he reduit a 80km/h, i he mirat que no vingués ningú. Llavors he encarat la càmara cap a la meva finestra i he fet un parell de clics. Una miqueta de fotoshow... et voilà!

Ell, mentrestant, mirava en el seu MiniDVDCar, "Scobydoo y Los Piratas".