Dedico aquesta postal a la meva mare de mentida.
Tot i que, darrerament, la veig molt més que a la que em va donar la vida.
Tot plegat... quina mentida més bonica aquesta ficció nostra de cada dia.
Perquè malgrat la nostalgia que aquests dies faig veure que sento...
en realitat som tots una colla de dibuixos animats d'estar per casa.
Per a tu, Jonquilla.
Pd
(Ai, Senyor.)
04 de novembre 2007
Marco
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
I a la de veritat també.
La que no vol que se la vegi mai contenta, encara que sempre ho estigui.
La que no està mai malalta, i si ho està no demana la baixa al seu marit.
La que no plora mai, perquè s'empassa les llàgrimes.
A la meva mare de debò.
La que em va donar la vida.
La meva Mama.
Publica un comentari a l'entrada