A. Tries el trencaclosques que més ràbia et fa. Aboques totes les peces damunt la taula. Mínim 500. Les comptes, abans de posar-t'hi, no fos que no hi siguin totes. Mires sota la taula per si de cas... Després les separes per colors. La zona fosca, la vermella, la zona blavosa... I les col.loques, més o menys, per allà on, presumiblement, haurien d'acabar un cop fet el puzle. Llavors, i només llavors, t'hi poses. Tot és molt bonic.
B. Separan, con mucho gusto, las piezas que tienen un lado recto, así como las que presentan un ángulo de 90º, o sea, las esquinitas. Por supuesto. Ya tienen lo que entre los especialistas del ramo -que no del agua-, se denomina el marco del rompecabezas. Y en un periquete te lo montan, eh. Eso sí, endeble, enclenque e inestable como una silla de IKEA modelo Svösk. El resto no es coser y cantar. Se emperran en defender ese terrible caos al que llaman el centro. Sufren bastante.
C. Obre la primera caixa que troba. N'extreu una peça. La mira com deu mirar un pop algú que mai no ha vist un pop. La tomba. La torna a posar del dret. A continuació va provant totes les altres peces fins que troba una que encaixa. I l'encaixa. Ara, que no sempre l'encerta. I així, anar fent. Fins que l'acaba. Ara, que no té pressa.
1 comentari:
Sempre una barreja entre la A i la B. Un cop feta tota la separació corresponent de peces; agrupar-les, classificar-se, sovint ja m'he cansat. Tornen dins la caixa i fins a la propera. és un ritual. També el de perdre les peces... no falla mai...
Laura.lau.
Publica un comentari a l'entrada