Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau. I escolto la teva aigua tremolosa i amiga, de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
Cançó a Mahalta. Lletra: Màrius Torres. Música: Lluís Llach. I si canto trist (1974)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada