Doctor, doctor...

- Doctor, doctor...

- Digui'm.

- No pot ser. Avui he sortit a buscar bolets i no he trobat res. Cap ni un. Ni una miserable trompeta de la mort. Diuen que la setmana que ve estarà a petar. Diuen. No ho sé. No me'n fio dels boletaries, ja m'enten. Són ganers. Batxillers. El meu germà m'enganya. Em diu por ahí, por ahí... i després res. El meu germà és boletaire ascendent pixapins, sap. Però el molt cabró sempre torna amb el cistell ple. No sé com s'ho fa, la veritat. Sembla que els vagi a comprar al mercat de Vic. I els porta macos, eh... i nets, i ben variats. És un misteri que dura ja uns quants anys. I li va donar de cop per això dels rovellons, no es pensi. En sa vida n'havia agafat ni mig. Ni en menjava. Dels estofats de ma mare els separava amb la forquilla, amb cara de fàstic. I ara... ara torna amb el cistell gros ple a vessar de bolets. És un porc. Al començament només agafava rovellons. Tot lo altre era fer malbé el bosc, deia. I ara, vés-lo a buscar. Llengues de bou, ous de reig, carlets, rossinyols, moixernons, ceps, llenegues, camagrocs, fredolics, múrgoles, peus de rata...

- Molt bé. Però vostè no ha vingut a la meva consulta a parlar de bolets. M'erro?

- No.

- Ni a parlar del seu germà, oi?

- No, tampoc.

- Llavors, digui'm.

- És que...

- L'escolto.

- La foto...

- Ja.

- És greu?

- Molt greu.

- Doctor...

- Ho sento.

- Estaríem parlant de...

- Molt poc temps.

- Déu meu.

- Sí.

- Llavors...

- Em sap greu.

- Sí. Gràcies, Doctor.

- A reveure.

- Fins la propera.

- Sí. I molta sort.

- Perdoni...?

- Amb els bolets. Sort!

- Ah, sí.

- I records.

- Com diu?

- Pel seu germà. Records!

- Escolti, és vostè un micòleg de guàrdia. Demanaré una segona opinió.

- Vagi, vagi.