Avui, 19 de Gener del 2010, és el meu aniversari.
Faig anys, concretament, 1 any i 75 dies.
Aquesta nit faré un petit sopar d'amics.
Fumarem a la sauna, somiarem i acabarem a comissaria.
Les amigues no les convidem perquè no ho entendrien.
Campanilla, Wendy, Alicia, Gretel... són unes cries.
Feia uns quants hiverns que no ho celebrava pas.
Des que una primavera se'm va assecar l'Alwaha.
I en aquest desert he fet una amiga per tota la vida.
Tot just ara estic aprenent a caminar sol, un cop més.
Sembla mentida com creixen de ràpid ara els nens.
El 5 de Novembre del 2008 vaig fer el cim.
De l'estupìdesa humana elevada a la mínima prepotència.
Ja us vaig dir que un dia d'aquests en parlaria.
No caceu bolets al bosc; compreu-los al mercat, reis i reines.
Del fum pudent de l'olivera em vénen les idees...
Per exemple, fa mil camins de saliva que parleu
que jo trepitjo amb uns quants mots
que ningú més que jo s'escolta.
Tenim temps de comprovar que cada dia és una ratlla
es un nou pas cap a la meva incertesa a cada instant.
Us estimo molt. A la immensa majoria.
Hòstia, Jaime, si iba en serio la vida...
Felicitats, Marc. I espavila, que diu el meu pare.
3 comentaris:
Serenitats!!!!
Uy no, em sembla que es diu: Felicitats!
1 petó
"La vida no es un sueño, tú ya sabes
que tenemos tendencia a olvidarlo"
deixarem que aquesta estona d'oblit persisteixi fins que torni a ser hivern?
felicitats
Els aniversaris sempre s'haurien de celebrar, o almenys fer alguna cosa especial que no acostumis a fer cada dia, "visitar" la comisaria seria un bon exemple.
Moltes facilitats MM!
Publica un comentari a l'entrada