L'altre dia em vaig trobar aquesta carta al carrer. Un vuit de cors.
Sortia d'un caixer automàtic de pagar tres multes de la vespa.
Era allà mateix, a terra, al costat d'un lledoner, panxa enlaire, la carta.
Em va fer un salt el cor. Buit de cor.
Parlava per telèfon amb la meva millor amiga i li vaig penjar.
Feia tres minuts que m'acabaven de donar una molt bona notícia.
És la tercera vegada que em passa.
I és la tercera carta.
Això no és un poema-ficció de poli-poesia d'avantguarda.
Això és veritat i m'ha passat a mi.
D.N.I. 37.328.126V
Ocho de corazones: deseos que se hacen realidad. Obtención de una cosa largamente deseada.
5 comentaris:
Que bonic el joc dels vuit cors que et deixen el cor buit del sobresalt. Tant de bo la troballa t'ompli el cor fins més enllà dels seus límits (si és que en té) i els sentiments regalimin deixant un estol al teu voltant. Com els camins platejats dels cargols, però en maco (uix! quin fàstic que em fan els cargols).
Neus
Felicitats pel blog i per Urtain (que tendre el dibuix d'en Leon)
neus...?
pneus?
neos...?
news?
nieves?
n'heus...?
neu's...?
aneu-us?
ne... u u u u u
Enhorabuena!
Las señales aparecen siempre, pero hay que estar despierto, como tú, a la maravilla.
L'únic que jo trobo pel carrer son caques de gos! A partir d'ara estaré a la guait per si descobreixo alguna carta...
Mai sabràs si porten sort, com els trèvols de 4 fulles, o si son una simple casualitat! I que son maques les casualitats. :)
No t'he anat a veure al teatre...
ho sento...
et segueixo per aqui...
...un petó molt fort i dolç...
Publica un comentari a l'entrada