Somethin' filled up my heart with nothin', someone told me not to cry.
But now that I'm older, my heart's colder, and I can see that it's a lie.
Children wake up, hold your mistake up, before they turn the summer into dust.
If the children don't grow up, our bodies get bigger but our hearts get torn up. We're just a million little gods causin' rain storms turnin' every good thing to rust.
I guess we'll just have to adjust...
Cançoneta dels Arcade Fire que m'ha vingut al cap en veure aquest post
Hores, minuts, segons... Cada somriure, cada mirada, cada carícia...són moments únics i intransferibles. Moments que omplen el nostre dia a dia, moments que passen i no tornen, moments que cal viure com si fóssin l´'ultim suspir de la nostra existència. Viure cada moment com si aquest fos l'últim...és així quan realment t'adones de la importància de les coses, del valor que té cada petita coseta que passa al teu voltant. Perquè en el fons, és tan fàcil... només cal que parem les nostres vides accelerades uns instants, respirem i pensem una mica en tot allò que tenim i que estimem. Perquè estimar...és la cosa més bonica que se'ns ha donat, oi?
avui pel rellotge han tornat a faltar cinc segons per les dotze i cinc. Demà les agulles tornaran a buscar-se en aquesta mateixa posició, i suposo que d'això es tracta. Es troben i es perden com si res. Freneticament, no s'aturen. No hi ha descans. A mallorca no hi passa el temps? la meva fly hi passa cada matí exactament a les 8:29 i el rellotge no deixa de còrrer. No tenen mesura.
uf, són tantes coses en tan poc temps que no sé si sabré des de lo del drexler, que no estaria malament a lo de la prisa que mata, aunque el verdadero culpable sea el reloj, cuyo invento da mesura al tiempo, lo humaniza, nos guía a través del vacío
porqué todo el mundo tiene tan claro que son las 12 del mediodía y que esa luz blanca viene del sol que hay detrás de las cortinas?
quién dijo diurna esta noche la veo muy fría de casa de campo nórdica sin casi nada medio vacía una mesa, una cama, una silla y esa hora tranquila sea noche o día
o quizá sí que sea el sol y trás la ventana haya vida y gente haciendo planes alrededor de una piscina en bañador, junio, algo bebida
ah, em descuidava una cosa, només una cosa més... encara que sigui per caritat, per condescendència, perquè sí, feu-me algun comentari al post del DDLewis, per favor, m'he passat un mes esperant something al voltant d'aquest tema, però veig que no, no hi ha hagut manera, deu ser un tema que no enganxa
o potser deu ser que encara no heu vist la peli...?
9 comentaris:
Les 12 i 5....és una d´aquelles hores rodones que no t´agraden, no?
Records,Noabis
Wake Up :)
Somethin' filled up
my heart with nothin',
someone told me not to cry.
But now that I'm older,
my heart's colder,
and I can see that it's a lie.
Children wake up,
hold your mistake up,
before they turn the summer into dust.
If the children don't grow up,
our bodies get bigger but our hearts get torn up.
We're just a million little gods causin' rain storms turnin' every good thing to
rust.
I guess we'll just have to adjust...
Cançoneta dels Arcade Fire que m'ha vingut al cap en veure aquest post
(http://www.youtube.com/watch?v=DEKC5pyOKFU&feature=related (Arcade Fire)
:)
"... és com dir que el temps és un rellotge"
Hores, minuts, segons...
Cada somriure, cada mirada, cada carícia...són moments únics i intransferibles. Moments que omplen el nostre dia a dia, moments que passen i no tornen, moments que cal viure com si fóssin l´'ultim suspir de la nostra existència.
Viure cada moment com si aquest fos l'últim...és així quan realment t'adones de la importància de les coses, del valor que té cada petita coseta que passa al teu voltant.
Perquè en el fons, és tan fàcil... només cal que parem les nostres vides accelerades uns instants, respirem i pensem una mica en tot allò que tenim i que estimem.
Perquè estimar...és la cosa més bonica que se'ns ha donat, oi?
Ladybird.
avui pel rellotge han tornat a faltar cinc segons per les dotze i cinc. Demà les agulles tornaran a buscar-se en aquesta mateixa posició, i suposo que d'això es tracta. Es troben i es perden com si res.
Freneticament, no s'aturen. No hi ha descans. A mallorca no hi passa el temps? la meva fly hi passa cada matí exactament a les 8:29 i el rellotge no deixa de còrrer. No tenen mesura.
3 abril Drexler al Palau de la música.
Laura
uf, són tantes coses en tan poc temps que no sé si sabré
des de lo del drexler, que no estaria malament
a lo de la prisa que mata, aunque el verdadero culpable sea el reloj,
cuyo invento da mesura al tiempo, lo humaniza, nos guía a través del vacío
y por supuesto, adoro el hecho
pd
efectiva
jamás me levantaría a las 12:04:55
otra cosa
porqué todo el mundo
tiene tan claro
que son las 12 del mediodía
y que esa luz blanca
viene del sol
que hay detrás de las cortinas?
quién dijo diurna
esta noche la veo muy fría
de casa de campo nórdica
sin casi nada medio vacía
una mesa, una cama, una silla
y esa hora tranquila
sea noche o día
o quizá sí que sea el sol
y trás la ventana haya vida
y gente haciendo planes
alrededor de una piscina
en bañador, junio, algo bebida
podría ser cierto
ah, em descuidava una cosa, només una cosa més... encara que sigui per caritat, per condescendència, perquè sí, feu-me algun comentari al post del DDLewis, per favor, m'he passat un mes esperant something al voltant d'aquest tema, però veig que no, no hi ha
hagut manera, deu ser un tema que no enganxa
o potser deu ser que encara no heu vist la peli...?
comentaris d'ambició
aun no he visto THERE WILL BE BLOOD pero me muero de ganas
mestre, a la gente le mueve lo doméstico
Publica un comentari a l'entrada