No acostumo a parlar d'aquest tipus de coses en aquest blog, us recordo que líquid. Suposo que per agafar una mica de distància amb la realitat material en els seus dos altres estats. O potser només ho faig per vessar petites quantitats d'aigua entre la meva particular efervescència unigaseosa, tan vostra també, i la crua i insoportable solidesa de les coses que ens envolten. Des de la sequera de la Noguera a les Eleccions del 9-M.
Però amb en Daniel és diferent. Companys!... Compatriotes!... Déu-me vostra atenció. Ha arribat el Dia D: THE DAY LEWIS. Perquè Daniel és el millor. I mean... The Best Actor In The World!... Es veu que li han donat un altre Òscar i tot. Aquesta vegada els ianquis no s'han etivocat.
Us recomano obertament aquesta última pel.lícula seva, There Will Be Blood, horrorosament titulada aquí "Pozos de Ambición". Evidentment, en la seva versió més original. Sobretot eh. Sapigueu que vaig tenir la desgràcia de sentir a la ràdio un fragment de promoció doblat al castellà... i directament et venien ganes de quedar-te a casa veient la tele.
Déu meu, Gorina! No més talls doblats com aqueix per promocionar pel.lícules com aqueixes. Però ni en castellà ni en català, vull dir. Ja és prou estrany passar un tros de la peli per antena, com per a sobre fer-ho amb les veus aussi afectades dels dobladors de tota la vida. Quan es tracta de productes de pacotilla, comercialots, fast-food... encara. Però quan parlem d'actors de la talla de DDLewis... Un respecte, per favor. Pels actors i pel públic. A més, quin interès pot tenir "escoltar-los" amb la veu d'un altre, que sovint ni tan sols és actor, sinó doblador? El doblatge és sempre un horror. Però sentir "a pèl" la veu d'aquests professionals del micro sense la imatge dels actors que han fet la pel.licula... esdevé un gest absurd. De totes maneres, moltes gràcies, Àlex.
El que fa DDLewis en aquest film -s'ha de dir que també està molt i molt bé la pel.lícula- és senzillament impressionant. Genial i estratosfèric. Una lliçó magistral d'interpretació. No us la perdeu, per favor, o us retiraré la paraula.
6 comentaris:
a ver si vamos actualizando...
hem de prendre aquesta birra i parlar. es lo que tiene ser amiga de un director que sabe mucho de actores.
petons. neus
Yes...it's true!
The best actor in the world!
I'm with you in that point!
El que fa aquest senyor de faccions multiculturals estrambòticament barrejades, és senzillament indescriptible.
Només cal observar-lo:
com mira
com parla
com respira
com sent cada cosa del que fa...
Tot un referent.
Tots hauríem de dedicar un DAY LEWIS en el transcurs de cada any.
Ladybird.
la peli no l'he vista encara per tant: difícil dir-ne alguna cosa amb criteri.... Quan hagi arribat el moment em pronunciaré!!!
Ara que miro el fons del títol del blog amb detall penso que és una imatge preciosa.... s'intueix el que manca a la imatge. Qui no ho ha fet mai? records d'infantesa... Diu molt en molt poc.
Laura
por fin!
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS
i pels que encara no l'heu vista, atenció, la treuen dels cinemes aviat, i baixada no serà el mateix eh, aquesta és de les t'has de comprar i passar-te-la de tant en tant
a mida que la neu veient,l digueu la vostra
jo si tingués una mica de temps li faria blog exclusivament per la peli
Riff-Raff
yours
estoy en éxtasis
ya la he visto
la peli es impresionante
cada plano es una sentencia
Day Lewis no para de trabajar desde 34920 ángulos a la vez en cada segundo
todos los actores están a la altura
la música es inteligentísima
el guión es política, sociología, historia, épica, humanismo...
de Boogie Nights a esto, este director toma mucho Cola Cao, ¿verdad?
vano, amore, porquè no nos promocionamos un poco más, pero bien, eh, nada de mariconadas d'estrenes ni coñas por el estilo y hacemos algo de una puta vez, aunque sea juntos
oye, eres muy bueno diciendo las cosas a través de la escritura ésta, porqué no te dedicas, pero en serio?
yo soy muy fan tuyo
un día de estos te hago una égloga vale que hoy llego tarde al cine
y otro día noslas
Publica un comentari a l'entrada