Això és el que jo veig quan ara mateix penso en l'any que és a punt de començar. Un marc negre, ben gruixut, i un paisatge de benaurança suprema. Molta calma, predomini de blaus i de verds, un llit de núvols i un camí. La muntanyeta marró, els quatre arbrets i la tanca pintada de blanc... em queden una mica més lluny. Però tot arribarà. Encara sóc a l'altra banda, però ara ja no és només quan dormo que hi veig clar. Davant meu tot és claredat. Com la llum aquella que t'enlluerna a la neu i et crema els ulls. No tinc excuses. No hi ha finestres, no hi ha vidres, no hi ha res entre aquest marc i aquesta altra vida. Només un pas. Voler-ho. Un salt i ja hi ets. Però tot arribarà. Temps al temps.
A veure, el 2008 no és número que, d'entrada, m'agradi gaire, ans al contrari, és massa parell i quadrat pel meu gust.* Però estic segur que serà un temps bonic de viure. Si més no, més amable que els darrers anys, això segur. Seran uns mesos que farà bon temps. N'ha de fer.
I de fe, també n'hi ha. També.
(*) No m'agraden gaire els parells, tret del 2 i del 22. M'interessen molt més els números senars, són més lírics. Per exemple, sóc incapaç de posar-me el despertador, bé, el mòbil -fa anys que no en faig servir de despertadors, quina pena- a les 08:30, ni molt menys a les 10:00... Me'l poso sempre a hores impossibles de quadrar amb cap agenda del món, tipus... les 08:29, les 09.01, o les meravelloses 11:11. Aquesta última és ideal de la mort. Ideal de la son.
2 comentaris:
com me'n alegro de aquesta foto tan maca, tampoc acabo d'entendre lo del marc, la seva simbologia, peró el que expliques és una visió d'any nou molt positiva.
serà el que pensem cada any abans de començar? o serem capaços de fer-ho realitat?
segur que si, just do it!
jo també soc de l'opinió del números senars, sempre em poso el rellotge a les 7: 47, o les 8:27, mai 26 o 24 o 48 sempre senars, no sé pq, peró dona mal rotllo la perfecció dels parells, i per variar fugim de la perfecció.
marc, et desitjo un any nou ple de tot el que necesitis i desitjis,
potser aquest any us demano a tu i a l'ivan que m'ajudeu a fer un curt, amb el vostre talent interpretatiu, sé que el temps no és una cosa que tingueu de sobres, però ja ho parlarem, quan veieu el guió, ja tindreu temps per dir-me que no, saps que soc insistent como pocas! jaja
apa, que gaudeixis d'un any preciós al costat del rei de la selva!
una abraçada
salut!
Marta.
Jà està sent un temps bonic de viure i tant se val si les xifres que el conformen són rodones o desfilades com un 1 ...Perquè cada dia nou és un principi de tot.
Abraçades,
Noabis
Publica un comentari a l'entrada