04 d’octubre 2010

VAGA EN GENERAL


Amb el vostre permís, companys d'aventura, estimades contemporànies, hauríem de plantar-nos d'una vegada per totes, i fer vaga sine die! 



A dia d'avui, tal i com està el pati. De merda, vull dir. I amb el que va costar deixar-lo una mica decent, que no net. Això fóra i/o seria una utopia. I no oblidem que ja es va pagar el preu més alt que poden pagar els homes per aconseguir-ho. I la vida.

La gent, el poble, la classe treballadora, els obrers, els oprimits de qualsevol mena... tothom hauria de parar de debò i sortir al carrer, a passejar i respirar, amb el cap ben alt, per dir PROU; això sí, ben calçats i preparats pel pitjor, esclar, perquè n'hi ha molts d'aquests senyors que no voldran perdre els seus anells... I també diran la seva, què us pensàveu? Que ja estava tot arreglat amb allò del bienestar que ens van començar a inocular durant la dècada dels 90?... Ay, cuánto daño hicieron las Olimpiadas, joder. Com deia en Pau Riba a una de les lletres que va escriure pel musical "Línia Roja": "Oh! Limpiades."

Ens està tocant de viure, i penso que ens n'hauríem de sentir afortunats, un temps històric definitiu i importantíssim; i sí, ENS CAL SORTIR, però no de l'armari neo-liberal, sinó DE L'ELECTRODOMÈSTIC, en general, simbol de l'alienació "sistemàtica" que venim patint tots de fa ja potser massa telediaris. 

Allà cadascú amb la seva tria! Jo, sense anar més lluny, amagaré la mà i les pedres, i sortiré de la meva nevera, per exemple, perquè cada vegada, Dios, em sento més fred, Bosch, i més mort, davant tota aquesta pastifarada de triunfitos que no em deixa ni viure (de la meva prestació). El meu veí del principal primera sortirà de la rentadora,  però de cervells; un altre pobre, potser, qui sap si de l'assecadora d'ànimes. D'altres ho faran de la seva telemissió, o del forn crematori, o del rentabaixeses, de l'aspiradora de la pols, del micromones, del mortàtil...

Hem de tornar a tenir els dies també. Nos pertenecen. Perquè de nits volem dormir tranquils i sentir-nos estimats, mentre, potser, tots aquells exèrcits de bròuquers de pà sucat amb oli tornen a patir d'insomni pensant en els seus fons d'immersió de merda. 

HERE WILL COME THE SUN AGAIN. Es diria així en anglès?

13 de juliol 2010

Estimat sentiment esquizofrènic:





És cert que jo hagués pogut no portar el meu fill a la manifestació de dissabte 10 de Juliol. Però ho vaig fer; bàsicament, pel seu futur i per la dignitat del nostre país. Ell s'ho va passar teta, i em va fer moltes preguntes... LLavors, entre consignes, proclames i senyeres, o potser pels efectes de la xafogor, ens va semblar que aquelles 58.000 persones es multiplicaven i multiplicaven, fins arribar a la xifra aproximada d'un milió i mig de pans i peixos, tant és. Tothom es va emocionar molt i molt; fins i tot les baldufetes que des dels seus cotxets només veien el blau del cel, amb certes interferències quatribarrades o estelades, i alguna libèlul.la despistada que amb el seu brunzir et feia recordar un helicòpter... Dissabte passat, tots plegats vam marxar pacíficament damunt l'asfalt incandescent del Passeig de Gràcia i la Gran Via amb un únic sentiment al cor, perquè sabíem que estàvem visquent uns moments únics que havien de passar a la història.

Es verdad que yo hubiera podido no llevar a mi hijo a ver la final del domingo 11 de Julio. Pero lo hice; básicamente, porque todos tenemos un pasado y por la dignidad de nuestra familia. Él se lo pasó en grande; en cambio, yo, disfruté como un enano. Y me hizo más preguntas que el día anterior, si cabe. Fue entonces cuando entre naranjazos, alirones y banderas, consecuencia directa del don de Iniesta, me pareció que no había visto nunca tanta gente en la calle ni cuando el Barça ganó la 3ª... El domingo pasado, también hubo gente que se emocionó mucho porque sabía que estaba viviendo un momento, otro, irrepetible, exclusivamente deportivo si quieres, pero que, sin lugar a dudas, de la misma manera iba a pasar a la historia.

Estimats, quin cap de setmana de bolero, oi?

03 de juny 2010

te quiero y no te quiero



Te he llevado entre los días en que Egipto era algo serio
Y hace tiempo que me niego el cariño que te tengo
Dile a tus amigas que no hay nada que hacer
Que tu sumas y restas pero a mi me da igual
Estas vacaciones la princesa dónde irá?

Que aquí no gana ninguno de los dos
Jugando al solitario se está mucho mejor
Estas vacaciones la princesa y yo...

Ibamos a cruzar los siete mares juntos
Y hoy voy a naufragar en un litro de bourbon
Fue por culpa de una foto... - échale la culpa al otro -
Nadie sabe no contestas y en tu boca no hay respuestas
Te he llevado entre los días en que Egipto era algo serio

Bálsamo de lunes, pócima de eneros
Tú quieres siete loquesea, yo veintidoses tengo
Súmame las horas, réstame los besos
Si sale negativo díme que te debo   
Total te quiero igual que no te quiero     

Te he llevado entre los días en que Egipto era algo serio
Y hace tiempo que te niego el cariño que me tengo
Todo por culpa de una foto... - échale la culpa al otro -
Nadie sabe no contestas y en tu boca no hay respuestas


(aunque espérate un momento
en la foto había un espejo
y un señor viviendo dentro  
y dos casas sin cimientos
sale un sol y hay un conejo
y una niña y un complejo
el perdón sin los pecados
y un sombrero y otro conejo
un empate a palomitas
una madre o comunicas
una casa portuguesa
un francés y una princesa
es con certeza una casa portuguesa?
la gente dice que sí
mais eu penso que no
y una nube y una rana
tiene el cuento esta mañana
y en la playa de las algas
la princesa se descalza
que se cae y que se levanta
que se cae y que se levanta
piedra, papel y tijeras
y en su boca no hay respuestas
nadie sabe, no contesta
nadie sabe, no contesta
súmale las horas, réstale los besos
te he llevado entre los días 
en que egipto era algo serio)
   
Bálsamo de lunes, pócima de eneros
Tú quieres siete loquesea, yo veintidoses tengo
Súmame las horas, réstame los besos
Si sale negativo díme que te debo   
Total te quiero igual que no te quiero.


Playa de Las Canteras. Las Palmas de Gran Canaria.   

  

21 d’abril 2010

UNA ROSA PER SANT LEÒNIDES





"Estigueu contents. Que els vostres fills estiguin contents. Que les persones que estimeu estiguin contentes. No hi ha cap negoci més important que aquest. No hi ha cap projecte més ambiciós. Ni que us hàgiu de morir. Ni que no tingueu gaires diners. Ni que no hàgiu assolit aquella seguretat que sempre somniàveu. No us amoïneu; us podran matar, però mai no us podran fer fora de l'univers. No hi ha espai fora de l'univers (o dels universos). No teniu un lloc al no res. Estigueu contents. Conviviu amb els vostres; no els aparqueu; gaudiu d'ells. No deixeu els fills a casa dels avis per a viure millor; creixen molt de pressa, i no necessiten els vostres diners, us necessiten a vosaltres; necessiten que estigueu contents i que els feu contents. No canvieu el temps d'estar amb els vostres fills per cap altra causa humana o divina. No us creieu cap doctrina que situï alguna cosa per damunt de l'alegria dels vostres fills i de la vostra alegria. Estigueu contents, feu que estiguin contents els qui us envolten, perquè tot gira al voltant d'això. Ni dogmes, ni doctrines, ni ritus, ni místiques, ni normes, ni protocols, ni honors, ni èxits, ni ambicions..."


JEREMÍES SOLER. Gràcies, Mestre.

10 d’abril 2010

DESEOS

"Te deseo que ames

y que amando, también seas amado.
Y que, de no ser así, seas breve en olvidar, 
y que después de olvidar, no guardes rencores.
Deseo, pues, que no sea así, pero que si es, 
sepas ser sin desesperar.


Te deseo también que tengas amigos,
y que, incluso malos e inconsecuentes
sean valientes y fieles, y que por lo menos
haya uno en quién confiar sin dudar

Y porque la vida es así,
te deseo también que tengas enemigos.
Ni muchos ni pocos, en la medida exacta, 
para que, algunas veces, te cuestiones
tus propias certezas. Y que entre ellos,
haya por lo menos uno que sea justo,
para que no te sientas demasiado seguro.

Te deseo además que seas útil,
más no insustituible.
Y que en los momentos malos,
cuando no quede nada,
esa utilidad sea suficiente
para mantenerte en pie.

Igualmente, de deseo que seas tolerante... "

(continuarán mis deseos)


VICTOR HUGO. Poema escrito en el Siglo XIX.


26 de març 2010

JOTA ERRA




“A diferencia de las verdaderas relaciones, las relaciones virtuales son de fácil acceso y salida. Parecen sensatas e higiénicas, fáciles de usar y amistosas con el usuario, cuando se las compara con la cosa real, pesada, lente, inerte y complicada. Un hombre de Bath, de 28 años, entrevistado en relación con la creciente popularidad de las citas por Internet en desmedro de los bares de solas y solos y las columnas de corazones solitarios, señaló una ventaja decisiva de la relación electrónica: "uno siempre puede oprimir la tecla delete".

Zygmunt Bauman. Amor líquido. 


22 de març 2010

LEO MESSI

MESSIDOR. 
Del 19 de JUNY al 18 de JULIOL: 


1. Seigle (sègol)
2. Avoine (civada)
3. Oignon (ceba)
4. Véronique (verònica)
5. Mulet (mula)
6. Romarin (romaní)
7. Concombre (cogombre)
8. Échalote (escalunya)
9. Absinthe (absenta)
10. Faucille (falç)
11. Coriandre (coriandre)
12. Artichaut (carxofa)
13. Girofle (girofle)
14. Lavande (lavanda)
15. Chamois (isard)
16. Tabac (tabac)
17. Groseille (grosella)
18. Gesse (guixa)
19. Cerise (cirera)
20. Parc (cleda)
21. Menthe (menta)
22. Cumin (comí)
23. Haricot (mongeta)
24. Orcanète (alcanna)
25. Pintade (pintada)
26. Sauge (sàlvia)
27. Aïl (all)
28. Vesce (veça)
29. Blé (blat)
30. Chalémie (dolçaina)



Messidor era el nom del desè mes del calendari republicà francès, els dies primer i últim coincidien amb el 19 o 20 de juny i el 18 o 19 de juliol, respectivament. A més de tot això, Leo Messi és d'Or.