tag:blogger.com,1999:blog-38174327523369329192012-01-24T23:57:53.472+01:00sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.comBlogger1211100tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-50459174892240478012011-10-07T16:28:00.000+01:002011-10-07T16:28:03.211+01:00

CAMINO AL ANDAR: "Uno de los problemas de la vida teatral catalana -y no sólo catalana- radica en la desproporción existente entre la efervescencia cuantitativa y cualitativa de las jóvenes generaciones que pugnan por expresarse a través de la escena, y la escasez de oportunidades que el medio les ofrece. Por eso, terminar el período de formación en la escuela -sea pública o privada- y tratar

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-8489097565204784992010-11-26T13:04:00.003+01:002010-11-27T10:12:06.090+01:00

Aquest matí m’he discutit a la porta de l’ascensor de casa amb un amic, dels íntims, perquè pensa votar CIU, “esclar”, diu ell. Però, en realitat, no sap per què ho farà. I és per això que m’he enfadat. Per aquesta manca de responsabilitat. Ve a ser com "una mena d’inèrcia", diu. Perquè "el que ha fet el tripartit ha sigut una merda". Molt bé, li he dit jo. Però tu saps, realment, què volen fer

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-15480635618838395612010-10-04T14:45:00.001+01:002010-10-04T14:54:59.993+01:00

Amb el vostre permís, companys d'aventura, estimades contemporànies, hauríem de plantar-nos d'una vegada per totes, i fer vaga sine die!  A dia d'avui, tal i com està el pati. De merda, vull dir. I amb el que va costar deixar-lo una mica decent, que no net. Això fóra i/o seria una utopia. I no oblidem que ja es va pagar el preu més alt que poden pagar els homes per aconseguir-ho. I la vida. La

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-40718505346353805482010-07-13T16:18:00.000+01:002010-07-13T16:18:58.563+01:00

És cert que jo hagués pogut no portar el meu fill a la manifestació de dissabte 10 de Juliol. Però ho vaig fer; bàsicament, pel seu futur i per la dignitat del nostre país. Ell s'ho va passar teta, i em va fer moltes preguntes... LLavors, entre consignes, proclames i senyeres, o potser pels efectes de la xafogor, ens va semblar que aquelles 58.000 persones es multiplicaven i multiplicaven,

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-35840033488862227452010-06-03T18:47:00.002+01:002010-06-03T18:49:03.367+01:00

Te he llevado entre los días en que Egipto era algo serioY hace tiempo que me niego el cariño que te tengoDile a tus amigas que no hay nada que hacerQue tu sumas y restas pero a mi me da igualEstas vacaciones la princesa dónde irá? Que aquí no gana ninguno de los dosJugando al solitario se está mucho mejorEstas vacaciones la princesa y yo... Ibamos a cruzar los siete mares juntosY hoy voy a

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-10021441876042438132010-04-21T12:20:00.005+01:002010-04-21T12:35:44.376+01:00

"Estigueu contents. Que els vostres fills estiguin contents. Que les persones que estimeu estiguin contentes. No hi ha cap negoci més important que aquest. No hi ha cap projecte més ambiciós. Ni que us hàgiu de morir. Ni que no tingueu gaires diners. Ni que no hàgiu assolit aquella seguretat que sempre somniàveu. No us amoïneu; us podran matar, però mai no us podran fer fora de l'univers. No

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-70344345077638604052010-04-10T07:15:00.001+01:002010-04-21T12:15:00.746+01:00

"Te deseo que ames y que amando, también seas amado.Y que, de no ser así, seas breve en olvidar, y que después de olvidar, no guardes rencores.Deseo, pues, que no sea así, pero que si es, sepas ser sin desesperar. Te deseo también que tengas amigos,y que, incluso malos e inconsecuentessean valientes y fieles, y que por lo menoshaya uno en quién confiar sin dudar Y porque la vida es así,te deseo

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-89535655656700251112010-03-26T01:20:00.006+01:002010-03-26T01:29:46.719+01:00

“A diferencia de las verdaderas relaciones, las relaciones virtuales son de fácil acceso y salida. Parecen sensatas e higiénicas, fáciles de usar y amistosas con el usuario, cuando se las compara con la cosa real, pesada, lente, inerte y complicada. Un hombre de Bath, de 28 años, entrevistado en relación con la creciente popularidad de las citas por Internet en desmedro de los bares de solas

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-90867275533129235032010-03-22T01:06:00.005+01:002010-03-22T01:12:34.866+01:00

MESSIDOR.  Del 19 de JUNY al 18 de JULIOL:  1. Seigle (sègol)2. Avoine (civada)3. Oignon (ceba)4. Véronique (verònica)5. Mulet (mula)6. Romarin (romaní)7. Concombre (cogombre)8. Échalote (escalunya)9. Absinthe (absenta)10. Faucille (falç)11. Coriandre (coriandre)12. Artichaut (carxofa)13. Girofle (girofle)14. Lavande (lavanda)15. Chamois (isard)16. Tabac (tabac)17. Groseille (grosella)18. Gesse

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-8907964488561425212010-03-14T11:45:00.006+01:002010-03-15T01:16:01.500+01:00

TOÑI: Buenos días. (Se sienta en el otro extremo del banco. Silencio) Ha visto usted cuánto movimiento?... (Se saca un kleenex de la manga y se seca el moquillo) Y los pueblos, vacíos están. Esto, la culpa es de los hijos de los de antes. Que no controlan el crecimiento. Y de los curas, que sólo quieren que tengamos hijos. Que den la pastilla!... Ay, el pecado... Y luego a pasar hambre todos.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-21261517548808993582010-03-02T01:58:00.255+01:002010-03-04T01:58:32.813+01:00

Este curso transitamos por el Guadiana  de nuestra líquida relación y geográficamente por ejemplo coincidimos menos en el baño apenas sí brindamos y hablamos poco cuando follamos no hacemos casi planes ni de bodas ni de niños ni de cuando pasen los años perdiste el anillito verde de Frida Kahlo no encuentro en el portátil las fotos del Tibidabo o te duermes en el sofá mientras por enésima vez 

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-6509194335850787372010-02-26T02:18:00.005+01:002010-03-02T00:24:29.664+01:00

Vermell. Puc diagnosticar una meningitis a un nen i no sóc capaç de passar el dia de Reis, sol, a casa. Em sento una autèntica merda. Sort que demà em donen les claus. Té una piscineta comunitària. Heu de venir un dia. Havia de sortir d'aquí perquè no pot ser, home. Tenia cada migdia tothom a sobre, i el timbre d'abaix sonant cada cinc minuts. Allò és una altra cosa. i pels nens està molt bé.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-88058202716717509252010-02-18T02:32:00.011+01:002010-02-26T01:56:53.292+01:00

Exactamente, un/el gran vacío En lo más profundo de mi ser/neceser Un grito, de tu corazón/caparazón al mío Ahogado/ahogao, incapaz de conmover Y el peso de la culpa/pulpa otra vez Como asesinar a un niño, vejez/bajez El hijo que no tuvimos/pudimos Dando vueltas/tombs por el piso Perdidos, cambiando las cosas/fosas/losas/rosas de sitio Ahora el silencio es mi/tu enemigo Y te

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-6368230312127346122010-02-16T03:05:00.011+01:002010-02-18T01:31:16.023+01:00

Será porque con el tiempo No pasaba nada, sólamente la vida Y aquellos ojos que me intimidaban Se quedaron atrás, de su mirada perdida No nos importó el abandono ni la espera Pues cualquier habitación era nuestra Entre kilómetros cuadrados de seda Hízose la luz, y allí tu incandescencia Casi algunos días siempre la obligación de querernos Y el deber de estar tan cerca silueteándonos dentro

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-85663035166284612152010-02-03T13:06:00.008+01:002010-02-03T23:54:32.747+01:00

Me obligo a quedarme con sólo tres cosas de esta canción. En primer lugar con esta inolvidable por irrepetible estrofa:An Eskimo showed me a movieHe'd recently take of youThe poor man could hardly stop shiverlingHis lips and his fingers were blueI suppose that he frozeWhen the wind took your clothesAnd I guess he just never got warmEn segundo lugar, me quedo con la sobriedad de la armonía del

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-62402676415427909222010-01-31T21:59:00.008+01:002010-02-01T00:18:58.364+01:00

Soy mi propio Talón de Aquiles, o dicho de otro modo, soy hiperextenso y lo que ves en la foto, efectivamente, son mis pies. Padezco de una sorprendente hiperextensión del Talón de Aquiles, según se me diagnosticó en su día en el Hospital Clínico de Barcelona. Voilà!... He aquí, probablemente, la causa de todos mis males. Desde la hernia de hiato hasta mis recientes dolores lumbares, pasando por

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-34609964454902713552010-01-30T01:34:00.002+01:002010-01-30T01:44:16.342+01:00

“Voy a morir con la cabeza alta… Sólo te pido… que quieras a todos y que no guardes nunca rencor a los que dieron muerte a tus padres, eso nunca. Las personas buenas no guardan rencor… Enrique, que te hagan hacer la comunión, pero bien preparado, tan bien cimentada la religión como me la cimentaron a mí… Hijo, hijo, hasta la eternidad…”.Ana López GallegoVictoria Muñoz GarcíaMartina Barroso

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-19469494776618232862010-01-25T12:32:00.005+01:002010-01-26T01:06:43.784+01:00

Probablement, la pel.lícula d'una cançó més brutal que he vist mai, per la manera que té de combinar bellesa i dolor, innonència i obsessió. Absolutament hipnòtica. La vaig veure un cop, fa tres o quatre setmanes, i no me la puc treure del cap ni un moment.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-72016894979143548402010-01-18T23:47:00.008+01:002010-01-19T07:53:07.114+01:00

Avui, 19 de Gener del 2010, és el meu aniversari.Faig anys, concretament, 1 any i 75 dies.Aquesta nit faré un petit sopar d'amics.Fumarem a la sauna, somiarem i acabarem a comissaria.Les amigues no les convidem perquè no ho entendrien.Campanilla, Wendy, Alicia, Gretel... són unes cries.Feia uns quants hiverns que no ho celebrava pas.Des que una primavera se'm va assecar l'Alwaha.I en aquest

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-48869570573566886582010-01-04T01:18:00.001+01:002010-01-04T01:20:16.608+01:00

Estimats Reis Mags d'Orient: Porteu-me carbó, vale. Però feu-me el favor d'ensenyar-nos d'una vegada el camí de la resiliència perquè poguem sortir indemnes de totes i cadascuna de les crisis que afecten els nostres sistemes. Començant pel neoliberal, i acabant pel nerviós i el circulatori.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-64316099830557992192009-12-16T23:48:00.008+01:002009-12-17T00:16:14.895+01:00

L'altre dia em vaig trobar aquesta carta al carrer. Un vuit de cors.Sortia d'un caixer automàtic de pagar tres multes de la vespa.Era allà mateix, a terra, al costat d'un lledoner, panxa enlaire, la carta.Em va fer un salt el cor. Buit de cor.Parlava per telèfon amb la meva millor amiga i li vaig penjar.Feia tres minuts que m'acabaven de donar una molt bona notícia.És la tercera vegada que em

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-34136532591761243142009-12-03T00:29:00.004+01:002009-12-03T00:38:33.393+01:00

SANT BOI.- La reyerta del barrio de Camps Blancs de Sant Boi por la que murieron tres personas de etnia gitana - dos por arma de fuego el viernes y otra por un navajazo mortal en el abdomen el sábado-ha provocado un éxodo de un centenar de vecinos, todos miembros del clan de los Heredia, al que pertenecía el supuesto autor de los disparos que acabaron con la vida de dos miembros del clan de los

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-13774304751584700152009-10-14T00:26:00.002+01:002009-10-14T00:28:58.006+01:00

Dice mi hijo que esta obra es de superhéroes de verdad.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-73943194984603348102009-09-29T23:23:00.006+01:002009-09-30T00:03:15.425+01:00

No sé mi edad: nací en el desierto del Sahara, sin papeles...! Nací en un campamento nómada tuareg entre Tombuctú y Gao, al norte de Mali. He sido pastor de los camellos, cabras, corderos y vacas de mi padre. Hoy estudio Gestión en la Universidad Montpellier. Estoy soltero. Defiendo a los pastores tuareg. Soy musulmán, sin fanatismo.- ¡Qué turbante tan hermoso...!- Es una fina tela de algodón:

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-79214820302472293212009-09-19T16:42:00.001+01:002009-09-22T12:09:38.407+01:00

començo pel final per això us desitjo el millor per aquest nou curs nou guió deu que tot just ara comença i de passada per si tampoc no coincidim aquesta tardor al corte inglés aprofito per desitjar-vos un feliç dos mil deu i que tingueu molta salut i feineta i amore que van tots tres molt rebé per ser capaç de saborejar tots aquells moments de felicitat unipersonal o col.lectiva que en sigueu

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-51833698745381653052009-09-11T02:29:00.003+01:002009-09-11T02:56:43.324+01:00

El meu fill creu que va perdre la capa d'aquest superheroi en una piscina municipal, aquest juliol passat, a Madrid. Pot ser que se la descuidés damunt la gespa, al costat d'un banc blanc de fusta, molt a prop de les dutxes, just davant del bar on venien els gelats. La capeta és de tela, fa uns 1o cm. de llarg i és de color vermell. La reconeixereu perquè porta uns trossets de velcro cosits en la

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-86336198573459938842009-06-28T09:07:00.001+01:002009-06-28T09:07:04.331+01:00

I'll follow Henry V to the ends of the earth in battle.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-44970181736771825182009-06-28T09:01:00.001+01:002009-06-28T09:01:19.033+01:00

Què és primer, l'emoció o el text?

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-75522729140428716542009-05-30T22:58:00.012+01:002009-05-31T17:47:22.685+01:00

Barcelona: Víctor Valdés; Dani Alves, Piqué, Puyol, Abidal; Touré (Busquets, m.84), Xavi, Iniesta (Busquets, m.84); Messi, Henry (Keita, m.60) y Eto'o. Real Madrid: Iker Casillas; Sergio Ramos (Van der Vaart, m.71), Cannavaro, Metzelder, Heinze; 'Lass' Diarra, Gago, Marcelo (Huntelaar, m.59), Robben (Javi García, m.78); Higuaín y Raúl. Goles: 1-0, m.14: Higuaín. 1-1, m.17: Henry. 1-2, m.20:

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-173435541485705602009-04-13T16:52:00.001+01:002009-04-13T16:52:33.757+01:00

De moment, així estan les coses. Només puc dir que segur que hi haurà bengales.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-1015682722234434812009-03-24T07:21:00.008+01:002009-03-26T22:11:03.880+01:00

Bondia pel dematí. La febre ha cessat.Són les 6:22 d'un dimarts preciós. Aquesta fèria promet. Hores d'ara ja és un dia radiant, imagina't. Gairebé tot és blau al meu voltant. El cel, els llençols, una idea que he tingut en obrir els ulls, els vestits de les nenes del final del meu somni... Em llevo de cop, com de costum en aquests darrers dos mesos, com impel.lit per un ressort que mai no m'ha

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-47663400718393803252009-03-11T02:19:00.003+01:002009-03-11T02:37:17.051+01:00

Es que llevo un mes intentando controlar la bestia, y no hay manera. No se ha movido un dedo. Está todo en el cerebro.Y entre tanto, he ido tonteando con la idea absurda del rodeo.Me subo en la grupa de algo, me apasiono, y si me dejo llevar me llevo.En definitiva, es en lo que acaba todo antes de la renuncia.Esa apuesta sórdida que nos hace dejar de tener miedo. Adiós, poder. Que nos aleja

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-79432016063740817542009-02-06T00:09:00.004+01:002009-02-06T00:30:55.282+01:00

"El Dramaturg es la conciencia crítica y artística del teatro". La palabra dramaturgia se origina en las palabras drama (hacer) y ergon (obra). En español, dramaturgo significa lo mismo que en original griego: autor (hacedor) de obras (de teatro). En inglés, la palabra utilizada es playwright, que tiene la misma composición semántica. En alemán, la palabra para el escritor de obras de teatro es

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-69042917411855673032009-02-05T00:15:00.006+01:002009-02-05T00:31:58.138+01:00

"Es asombroso cómo nos agarramos a nuestra miseria, la energía que gastamos canalizando la ira. Es asombroso cómo pasamos de gruñir como una fiera y momentos después olvidamos el cómo y el por qué. Ni horas, ni días, ni meses, ni años de todo esto, sino décadas, vidas enteras gastadas, entregadas al rencor y al odio más mezquino. Al final no queda nada que se lleve la muerte". Hank Chinaski.Matt

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-15522995841654666092009-01-26T00:40:00.005+01:002009-01-26T19:55:49.742+01:00

Ara mateix estava estudiant una mica -a la meva edat, vés qui m'ho havia de dir- i m'he quedat com enganxat, trasbalsat, somiant despert, suposo, i llavors m'he vist en aquest vaixell, tot vestit de blanc, en un migdia assoleiat, passejant per la coberta de fusta, amb un somriure d'orella a orella, tot donant la benvinguda als passatgers de la nova travessia... fins Puerto Vallarta. Potser la

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-30658685012285235992009-01-16T01:18:00.006+01:002009-01-16T01:45:52.408+01:00

PÍOS DESEOS PARA EMPEZAR EL AÑOPasada ya la cumbre de la vida,justo del otro lado, yo contemploun paisaje no exento de bellezaen los días de sol, pero en invierno inhóspito.Aquí sería dulce levantar la casaque en otros climas no necesité,aprendiendo a ser casto y a estar solo.Un orden de vivir, es la sabiduría.Y qué estremecimiento,purificado, me recorreríamientras que atiendo al mundode otro

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-67553286092347796752009-01-12T00:36:00.008+01:002009-02-05T23:25:13.999+01:00

"La Iglesia Católica, siempre a la vanguardia del anacronismo, continúa su cruzada antiabortista recurriendo a la tesis de la ciencia preconciliar, poco rigurosa, pero leal al cristianismo. Sin embargo, su preocupación por la defensa de la vida en su estado embrionario prevalece sobre el interés por otras muchas vidas que, en múltiples conflictos en todo el mundo, se están perdiendo a chorros. Si

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-30947154514463463632009-01-04T01:45:00.005+01:002009-01-04T02:03:48.342+01:00

"En el horizonte no despunta la aniquilación de los valores y los sentimientos, sino, más prosaicamente, la desregularización de la existencia, la vida sin protección, la fragilización de los individuos. La sociedad de hiperconsumo es contemporánea de la espiral de la ansiedad, de las depresiones, las carencias de autoestima, el duro trabajo de vivir. (...)A todos les cuesta cada vez más afrontar

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-22115737241967233402008-12-28T12:30:00.010+01:002008-12-28T12:43:33.944+01:00

So............That's all.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-87309243002524832242008-12-25T12:07:00.001+01:002008-12-25T12:07:35.615+01:00

A casa... no som gaire tradicionals, ni tampoc de seguir fil per randa tot això de les festes ni res que s'hi assembli, però quan he sentit aquest matí això d'aquí dalt... alguna cosa ha esdevingut dins meu, i m' ha arribat a l'ànima -què voleu que us digui- i me l'he vista tan nadalenca i tan catalana... que no me n'he sabut avenir ni estar. És per això que us vull desitjar a tots, i de tot cor,

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-30974219664844195362008-12-23T02:20:00.005+01:002008-12-23T02:43:56.549+01:00

Va ser ahir però ell s'hi va estar tota la vida agafant molsa. Molses, mapes del tresor d'unes terres tan verges com la geografia de la seva història. De totes les mides i la majoria de formes, a dos quarts de tres encara reposen al marge esquerra de la pujada. I després de plegar-ne més de vint, ell va i encara recorda la primera del matí; al principi del camí, diu. Una nova columna en l'excel

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-31738517842151385952008-12-13T01:14:00.001+01:002008-12-13T01:14:27.692+01:00

Dedicat a la meva mare. Ella mai llegirà aquest blog, però si algú de vosaltres la coneix i se la troba pel carrer Hospital passejant el Caco, digueu-li, per favor.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-24562246365586252212008-12-10T10:28:00.009+01:002008-12-10T11:25:45.076+01:00

"La Ola", de Dennis Gansel, no és ni molt menys una gran pel.lícula. Fins i tot, m'atreviria a dir que ni tan sols és una bona pel.lícula. Però, tot i les seves mancances, les seves truculències i una certa superficialitat a l'hora de resoldre els veritables conflictes que podria plantejar una història tan sòrdida i terrorífica com aquesta, el seu visionat em va commoure profundament. És per això

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-49869673801154581112008-11-10T20:26:00.026+01:002008-11-28T15:53:12.935+01:00

11:05 Estoy en Portugal. Salgo de un hotel de cuatro estrellas bastante fugaces, bien dormido y desayunado, y abrigado hasta las orejas, no vaya a ser que coja frío. Uno es y debe comportarse como un profesional, aunque a veces cueste. Parece ser que voy a rodar algunas secuencias de acción en una película de policías y ladrones. (Bueno, eso era antes, ahora se las llama de policías y

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-91795320070389143772008-10-31T00:58:00.007+01:002008-10-31T01:54:54.239+01:00

1 Fairy Ultra2 tapones de butano naranja1 desodorante de bola Signature1 nebulizador nasal sin cierre3 cañitas de sorber2 vasos de plástico blanco1 condón de látex reseco y anudado5 aplicadores de Támpax1 tapa de batería de coche1 pata de silla azul con clavos1 botellita antigua de cristal1 botella de lejía amarilla mordida por un perro1 reloj de juguete que marca la una y veintidós1 cabeza de

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-64889145750183269442008-10-16T19:29:00.012+01:002008-10-29T01:22:05.698+01:00

A veces soy extraordinariamente feliz. Pero me dura como mucho dos segundos. No creo que llegue. Me invade una profunda y dulce sensación de bienestar. Sin estado alguno. Lo noto porque de repente se me dibuja una extraña sonrisa en la cara. Una vez la vi reflejada en el retrovisor. Debo entrar en otra dimensión o algo porque las cosas de las que disfruto huelen de verdad. Como olía antes todo.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-8214598666456360982008-10-10T10:39:00.007+01:002008-10-10T10:58:27.042+01:00

"Lo cierto es que fueron años de arduo y pragmático aprendizaje, con lapsos de desaliento en los que estuvo a punto de desistir. Pero al fin triunfó la perseverancia y Raimundo aprendió a ladrar. No a imitar los ladridos, como suelen hacer algunos chistosos o que se creen tales, sino verdaderamente a ladrar. ¿Qué lo había impulsado a ese adiestramiento?Ante sus amigos se autoflagelaba con humor:

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-53232406941175411002008-10-01T01:15:00.002+01:002008-10-01T01:16:34.542+01:00

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-87386699220574107932008-09-16T15:03:00.009+01:002008-09-19T02:57:20.066+01:00

Septiembre... Se acabó lo que se daba.Han pasado tantas cosas en estos meses de verano. Pero tan livianas y llevaderas que ahora no sé qué hacer con tanta formalidad, pleitesía y protocolo. Se acerca el otoño. Y hace acto de presencia el ácaro, diviendo por diez mis defensas antihistamínicas.Agosto... Julio... Incluso Junio... Estaba yo tan pancho en mi relajo de guasa estival, y de golpe y

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-24029888780251534812008-09-03T00:37:00.003+01:002008-09-19T23:30:12.848+01:00

No.(respecto a si hay o no vida en marte)

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-12552480887573263572008-06-27T01:12:00.011+01:002008-07-07T23:13:23.379+01:00

Hubo un tiempo en el que el centro de mi existencia era yo.Y yo era el Sol. El Hijo.Esta noche sopla un viento hipo-huracanado en mi interior de isla. El olor a pan recién hecho no está más.Por aquel entonces yo era el prota absoluto de mi súper-producción. Mi divo.Las campanillas de las ventanas tañen una sinfonía claramente positiva. Luego dirán rachas de más de 100 km/h... Cristales

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-87822031221315040532008-06-19T00:36:00.001+01:002008-06-19T00:36:11.596+01:00

Perquè cada dia que descobreixo alguna cosa nova em sento una mica més jove.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-61820954895151401252008-06-12T00:00:00.007+01:002008-06-12T00:59:06.212+01:00

"Durante la mayor parte de la historia de la civilización el trabajo fue considerado como una actividad despreciable, considerándose impropia de seres libres, y llevada a cabo por esclavos o extranjeros. Tanto es así que incluso el origen de la palabra trabajo se encuentra ligado al concepto de tortura, ya que el tripalium era una especie de cepo formado por tres palos cruzados donde los reos

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-33211377545228839782008-05-29T00:23:00.001+01:002008-05-29T00:23:04.977+01:00

Amb tot el meu carinyo per a tota la gent que ha fet possible LE MANI FORTI. Moltes gràcies i fins aviat.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-54074738148420038622008-05-22T00:14:00.033+01:002008-05-23T20:39:55.865+01:00

Fíjate bien... and tell me. ¿Quién conduce estos coches? Nadie. No los conduce nadie. ¿Y sabes porqué? Pues porque no hay dios que los pueda pagar. Te lo puedes comprar si quieres... pero no vas a poder pagarlo. No lo hagas. No lo vas a poder acabar de pagar en tu vida. Piénsatelo bien porque se trata de tres infinitivos muy hijos de puta que te van a perseguir durante el resto de tus días. Sin

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-83351492713228897032008-05-03T16:17:00.011+01:002008-05-07T11:12:02.486+01:00

"Belkim bu maqala eng deslepte, u kitapning terjime nami supitide erkin metbuatta elan qilinghan tunji uchur bolsimu, beziler, eshu kichik ishtimu menmendanliq qilip,özliri qilghan ishning xataliqini bilip tursimu, toghrini etirap qilghusi kelmey, hedep u kitapning ismini Uyghurchida xata yaki Germanche eliwatidu. "No tengo ni idea de lo que quiere decir este texto que me han enviado por mail. Me

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-61817944175128657682008-04-19T01:34:00.009+01:002009-05-06T00:39:33.425+01:00

Quan he sentit aquesta cançó m'he en-recordat molt de la meva cosina Nuri, que va ser la primera que em va parlar de la Tracy Chapman. D'això també en fa uns quants anys... Que la majoria anàvem en texans i samarreta blanca i john-smiths. En realitat, va ser molt abans que aquella noia tan de color arribés aquí amb la seva acústica. La Nuri sempre ens parlava d'aquestes coses uns anys abans que

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-2023339752646727682008-04-09T00:47:00.016+01:002008-04-09T07:39:39.342+01:00

Els pigmeus són seminòmades.Els pigmeus mengen antílops, micos, porcs i rates.Els pigmeus fumen marihuana.Els pigmeus construeixen casa seva en cinc-deu minuts.Els pigmeus fan música polifònica i canten amb contrapunt.Els pigmeus passen 40 hores a la setmana amb els seus fills.Els pigmeus treballen 8 hores a la setmana.Els pigmeus estimen els seus fills per damunt de totes les coses.Els pigmeus

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-26467456878242735702008-04-01T23:43:00.008+01:002008-04-02T01:04:04.613+01:00

Avui he rigut com feia temps que no reia. He viscut un parell de minuts de felicitat absoluta. No podia parar de riure. De fet, després dels primers seixanta segons, allò meu s'ha convertit en una mena de loop eixordador, i un no sabia si anava o venia. Bé diuen que de la risa al llanto hay un segundo. Per un moment, he pensat que a partir d'aquell instant la meva vida havia de canviar per sempre

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-53659841156486553432008-03-17T00:24:00.002+01:002008-03-17T00:28:38.567+01:00

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-83418747486342058892008-02-26T01:13:00.013+01:002008-04-19T02:26:16.833+01:00

No acostumo a parlar d'aquest tipus de coses en aquest blog, us recordo que líquid. Suposo que per agafar una mica de distància amb la realitat material en els seus dos altres estats. O potser només ho faig per vessar petites quantitats d'aigua entre la meva particular efervescència unigaseosa, tan vostra també, i la crua i insoportable solidesa de les coses que ens envolten. Des de la sequera de

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-42046776398001017652008-02-18T02:37:00.010+01:002008-03-10T01:40:12.004+01:00

Ginebra tenia raó. Entre la fortor dels pitos i el brillo de les flautes aquell home defallia. No li restava temps de res. Cap suma, zero afegitó. S'afaitava un cop i mig per setmana, menjava cada migdia al bufet lliure del xino del costat de casa, i dia sí dia no es tornava a posar la mateixa roba que havia deixat la nit anterior o l'altre a la capsa que feia de tauleta de nit de la seva nova

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-48076201158045791012008-02-06T00:50:00.001+01:002008-02-07T08:37:00.276+01:00

Cuando encuentre mi guitarra acústica Ibanez del 81 me voy a pasar un mes emulando al gran Hannes Coetzee en alguna playa paradisíaca o no, tampoco hace falta tanto, porque esto ya no se puede aguantar. Me encantaría especializarme en esta técnica de slide con cuchara -divertida lo es un rato largo-, porque dicen que relaja un montón el esternocleidomastoideo interno -el externocleido no-, y

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-46069007247833009492008-01-27T23:59:00.000+01:002008-02-04T01:55:18.327+01:00

Aquesta nit és una nit important. The Last Night. Si més no, ho hauria de ser. De moment, no em trobo pas malament. Estic força bé. Una mica angoixat potser. A veure... Tinc les pulsacions un xic accelerades, però. He sopat fora. Al Bellaterra, per variar. No tenia res a casa. Ni dins ni fora de la nevera. Casa meva està tota empaquetada. Caixes blanques amb lletres vermelles. Casa meva ahir era

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-52982678105816410682008-01-22T20:41:00.001+01:002008-02-15T01:15:14.559+01:00

DIMARTS 22. Anava a penjar la versió original de la introducció de Manhattan de Woody Allen però en sec he trobat aquest mashup... i el volia compartir amb tots vosaltres. Especialment, amb tu, sí. Ara aniré a buscar algú que me la tradueixi fil per randa perquè de debò que no té desperdici. Després remato aquest post, però el penjo ara perquè mentrestant en pogueu disfrutar vosaltres. DIMECRES

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-87241822852723119902008-01-20T04:30:00.000+01:002008-01-22T01:22:44.582+01:00

I need you.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-51832969622460884712008-01-18T23:10:00.000+01:002008-01-20T04:03:52.684+01:00

Un divendres al migdia. Una àvia i la seva néta.- I com has vingut al final?- Con bicing. De la Pompeu.- Seiem aquí?... Vols que seiem aquí?- Vale.Seuen just al meu costat. No a la taula del costat. Al meu costat.- Que es menja aquí?- De todo.- ¿No dices que vienes mucho, tú?- Ahora hace tiempo que no.- Què demanem? Demana la carta, va.- Espera, ahora te piden.SILENCI.- Doncs, mira, demà marxem a

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-87630702593261555582008-01-15T18:35:00.001+01:002008-01-17T16:32:58.209+01:00

Cada vegada que enfilo el Passeig de la Barceloneta -ja sé que no es diu així ben bé, però tothom sap de quin lloc parlo, oi- m'imagino el Carles fumant d'amagat al balcó de casa seva. Amb una samarreta de tirants com la que porta en aquest clip, realment, més modern avui que en el moment de la seva aparició a l'Sputnik... any 90! Feia poc, potser uns quatre anys, que m'havia ajudat a pintar el

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-76910949236075644102008-01-12T02:45:00.000+01:002008-01-13T21:48:29.266+01:00

Ya no deshojo margaritas. Me las como en la ensalada con un poco de hinojo, o eneldo. Ahora, sencillamente, seguimos siendo. Aunque siempre estuvimos ahí. Embelleciendo, como el que no quiere la cosa. Antes de la árida estación, pero siempre después del invierno. Vinclándonos al viento. O sea, inclinándonos, cual siervos. De mi destino... De la letra pequeña del tiempo. Ni que sí, ni que no.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-5493922253519917482008-01-05T12:55:00.001+01:002008-01-06T21:27:29.028+01:00

En realitat, eres tu qui conduia. Com la Nora Jones fa amb aquest cotxe impossible, tu menaves el meu destí per una carretera de dos sentits plena de revolts. Contrasentits i revoltes. Jo feia veure que accelerava, però estava somiant. Tu somreies, però feies veure que dormies. I feia estona que s'havia fet de nit, però una llum estranya inundava les nostres hores i els nostres dies. Les nostres

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-50525360429820931672008-01-04T23:40:00.001+01:002008-01-06T21:32:22.530+01:00

Wasted and wounded, it ain't what the moon did, I've got what I paid for nowSee you tomorrow, hey Frank, can I borrow a couple of bucks from youTo go waltzing Mathilda, waltzing Mathilda,You'll go waltzing Mathilda with meI'm an innocent victim of a blinded alleyAnd I'm tired of all these soldiers hereNo one speaks English, and everything's broken, and my Stacys are soaking wetTo go waltzing

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-28739577136763406182007-12-30T03:59:00.000+01:002007-12-30T04:59:41.498+01:00

Això és el que jo veig quan ara mateix penso en l'any que és a punt de començar. Un marc negre, ben gruixut, i un paisatge de benaurança suprema. Molta calma, predomini de blaus i de verds, un llit de núvols i un camí. La muntanyeta marró, els quatre arbrets i la tanca pintada de blanc... em queden una mica més lluny. Però tot arribarà. Encara sóc a l'altra banda, però ara ja no és només quan

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-81069981474876141942007-12-25T01:14:00.000+01:002007-12-26T02:06:03.560+01:00

A casa meva, el Sopar de Nadal és la cosa més estranya que et puguis tirar a la cara. Aquest any, com de costum, ni estovalles netes, ni missa del gall, ni protocol de cap mena... Però encara no sé com, després de tastar el turrons... hem acabat parlant de Catalunya.Quan surt el tema, i tu li preguntes: tú, mama, què ets?... Ella et mira amb cara de pòker, fa un silenci de rodones, es mossega les

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-7940154676372584472007-12-20T01:46:00.001+01:002008-01-06T21:35:07.559+01:00

Estic a les fosques fent les maletes. Totes. No em queda cap espelma amb la que no hagi demanat ja mil desitjos. A les fosques. Només la llum del replà de l'escala. Les sé fer de memòria. La blava que em vaig trobar, la negra de l'edredó, la de l'avió i la verda gran de rodes. Me les enduré buides. No vull carregar res. Ni barrets, ni perfums, ni roba. Deixaré tota la casa plena de caixes

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-48326211070456594782007-12-15T00:49:00.001+01:002007-12-15T03:24:57.314+01:00

Aquesta nit no m'he pogut adormir fins que no he sentit aquesta cançó. Somewhere Over The Rainbow. L'he escoltat un cop, i un altre, i una vegada més... No t'ho pots creure, Ernest. L'he sentit fins que no he pogut més i he caigut rendit damunt el teclat, ben bé als seus peus, amb el ratolí enganxat a la mà i una rebequeta de llana tapant-me les cames. És que anava en calçotets. Havia ser cosa

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-42458121366229225622007-12-12T20:37:00.001+01:002008-01-06T21:36:46.398+01:00

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-42266594926431779682007-12-08T04:42:00.000+01:002007-12-09T01:08:37.039+01:00

Un lugar al que atenerme.Para dejarme caer, de cansado.De las ganas de quererte. Demasiado.El sitio de mi recreo, mi escenario.Quieto porque te estoy mirando.Ahora entro y lloro. Luego salgo y canto.Cerca de tus aguas ahora ya profundas.Tendiéndote una cuerda a todo tu largo.Por si acaso me despisto y te haces daño.Voy a occiptarme río abajo. Corazón.Allende tus mares. Desde mis

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-8376896859000942722007-12-06T02:12:00.001+01:002007-12-06T02:37:30.463+01:00

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-50567354669240584552007-12-05T02:10:00.000+01:002007-12-06T01:57:27.909+01:00

Tardor: [1575; del ll. tardatio, -onis 'acció de tardar', que donà l'occidental tardaó, convertit en tardor per influx del sufix de mots abstractes -or, alteració consolidada amb els der. tardorada, tardorejar, tardorenc]f. Otoño. Automne. Autumn. Estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que comença el 23 de setembre i acaba el 21 de desembre, però que de moment em fa estar condemnat a veure

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-24109747435490157672007-11-28T01:19:00.000+01:002007-11-30T01:51:38.271+01:00

Cada dilluns al migdia el meu nòvio i jo passem per davant d'aquesta fàbrica, a l'autopista de Girona, a l'alçada de Montcada i Reixach, més o menys. És el nostre dia de festa, Sant Actor Màrtir. Lliurem el mateix dia que les perruqueres de barri i les peixateries que venen bon gènero. Estimem el dillún. I els dilluns, encara més.Ell sempre em fa algún comentari rollo grinpís al respecte, i jo,

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-16270652205912995992007-11-27T19:33:00.000+01:002007-11-28T00:59:58.400+01:00

¿D'on vénen aquests cops tan insistentsa la porta de casaque et desperten i no deixen dormir,d'on vénen tan irreductibles?,et preguntes ja del tot desvetllati estimbat en una altra nit d'insomni.És el cor, amic meu, que fa de les sevessense que tu li ho hagis consentit;és el cor que se't rebel.laamb cançons que la raó desconeix,mentre et regires a una banda i altrasense trobar el teu lloc al

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-12114458390806612962007-11-22T20:15:00.000+01:002007-11-25T02:41:58.436+01:00

Jo i el meu fill vam caminar agafats molt fort de la mà fins que vam arribar gairebé al cotxe. Ell somreia de camí i jo plorava d'alegria. Ell tant i tant content, i jo intentant dissimur un parell de llàgrimes fent veus de monstres. Tot el repertori."Aquests nens, papa, eren simpàtics. M'han agradat molt i són molt macos, eh... Què deien, papa?"Va, anem. Avui pel mig del carrer. I ens n'llunyem.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-4913368616940965752007-11-18T04:01:00.000+01:002007-11-18T04:31:43.097+01:00

"Bad Vibrations" d'un passat gens llunyà que ara ens volem replantejar, saber, estudiar i pensar, per poder-nos-en alliberar.No us perdéssiu per res del món aquesta magnífica exposició del Pep Camprubí -tot un mestre- a l'IES Milà i Fontanals de la Pca. Folch i Torres s/n del Raval de Barcelona. De 10 a 13h i de 17 a 20h. a la Capella del mateix Institut, fins el 21 de Desembre.Ah, m'he

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-79972311414109090892007-11-11T13:41:00.000+01:002007-11-13T01:24:18.332+01:00

Half of what I say is meaninglessBut I say it just to reach you, JuliaJulia, Julia, oceanchild, calls meSo I sing a song of love, JuliaJulia, seashell eyes, windy smile, calls meSo I sing a song of love, JuliaHer hair of floating sky is shimmering, glimmeringIn the sunJulia, Julia, morning moon, touch meSo I sing a song of love, JuliaWhen I cannot sing my heartI can only speak my mind, JuliaJulia

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-87997880058078560832007-11-11T02:48:00.000+01:002007-11-11T03:29:04.925+01:00

A. Tries el trencaclosques que més ràbia et fa. Aboques totes les peces damunt la taula. Mínim 500. Les comptes, abans de posar-t'hi, no fos que no hi siguin totes. Mires sota la taula per si de cas... Després les separes per colors. La zona fosca, la vermella, la zona blavosa... I les col.loques, més o menys, per allà on, presumiblement, haurien d'acabar un cop fet el puzle. Llavors, i només

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-46217444027738058562007-11-09T02:11:00.000+01:002007-11-09T02:12:06.351+01:00

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-23771146080648992272007-11-07T01:35:00.000+01:002007-11-08T01:48:36.608+01:00

Mi padre tenía un perro blanco que siempre estaba sucio. Le cuidaba la ebanistería los fines de semana, especialmente los domingos que no trabajaba. Siempre había alguna remesa de taquillones que entregar los lunes. Cómo odiaba yo esa palabra. Entregar. Nos dejaba sin playa, la muy cabrona. Aunque ese domingo casi seguro caía un brazo de gitano de nata en casa, y una caña de crema para mi. Que

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-90305860960432846672007-11-05T01:05:00.000+01:002007-11-13T01:02:54.667+01:00

Abans d'ahir nit, mentre sopava amb els meus amics de feina, nous companys de camí, en un d'aquests restaurants japonesos que els porten xinos i que fan barra lliure de sushi campi qui pugui/ad libitum... vam parlar de coses boniques però que fan mal. Ens costa, es cert, però estem desitjant trobar-nos a gust, així com ahir, en bona companyia, per deixar anar aquesta mena de sentiments trampa que

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-25280151587198751052007-11-04T02:13:00.000+01:002007-11-13T01:04:19.544+01:00

Dedico aquesta postal a la meva mare de mentida.Tot i que, darrerament, la veig molt més que a la que em va donar la vida.Tot plegat... quina mentida més bonica aquesta ficció nostra de cada dia.Perquè malgrat la nostalgia que aquests dies faig veure que sento...en realitat som tots una colla de dibuixos animats d'estar per casa.Per a tu, Jonquilla.Pd(Ai, Senyor.)

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-59513904607409748452007-11-01T02:16:00.000+01:002007-11-13T01:05:12.096+01:00

L'any 76, aproximadament, la meva tieta ens va portar al cinema Urgel del Carrer d'Urgell, al meu germà i a mi, a veure Tiburón de Steven Spilberg. Quina por, per favor. I sense el càlid refugi de les crispetes, encara més. Ara que ho penso, què bèstia i què moderna era la meva tia. La Tia Mari. Va treballar 40 anys a la INDO i cada matí em deixava un SUGUS a la balança del cuartillo de casa

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-51050405632377208272007-10-31T04:03:00.001+01:002007-10-31T04:13:49.826+01:00

Después de reírme de esta canción durante años y de hacer coña a su costa... el otro día cayó por casualidad en mis manos el video. Me puse a llorar como una magdalena."Mai no és massa tard per tornar a començar." Gracias, Vano.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-6091550507554329942007-10-29T00:55:00.000+01:002007-10-29T01:53:04.104+01:00

"De nuevo me sentí helado por la sensación de lo irreparable. Y comprendí que no soportaría la idea de no oír nunca más su risa. Era para mí como una fuente en el desierto..."Resum de "El Principito" de Antoine de Saint-Exupéry.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-75874797992889419752007-10-24T23:02:00.000+01:002007-10-29T00:54:59.118+01:00

Phum seria donzella. La més bella en un conte de bèsties. Nedaria braça i crol. I faria olor d'espígol. La cara neta.Una constel.lació de pigues que esdevindrien estrelles.Tornaria d'Arbeca. I tindria una edat molt concreta. 22.Caminaria de puntetes per no comprometre's. Lleugera.Dibuixaria un elefant prou resultón en no més de set segons.Els seus llavis de seda sempre alerta. Un somriure

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-77973879849146410112007-10-23T23:41:00.000+01:002007-10-24T00:14:55.561+01:00

El Moré està preciós. Ufà.Ha arribat la tardor. Tard.El sol no escalfa prou. L'hort.De bolets no n'hi ha. Demà.La mainada vol jazz. Jaç.L'escalfor de la llar. Godard.Som feliços allà. Tots. Molt. Esclar.L'Hort dels Pinzells és el títol d'un conte de la Pi.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-65818599852159159292007-10-23T01:40:00.000+01:002007-11-13T01:10:20.184+01:00

Mejorando lo presente... ¿a quién os recuerda? Aquesta meravellosa foto pertany a Paco L. Giménez.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-84477605888939952862007-10-19T02:08:00.000+01:002007-10-19T02:20:36.596+01:00

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-1527774882066652182007-10-19T01:57:00.000+01:002007-10-19T02:19:34.868+01:00

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau. I escolto la teva aigua tremolosa i amiga, de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.Cançó a Mahalta. Lletra:

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-14835351912050436412007-10-17T00:22:00.000+01:002007-10-19T02:06:06.537+01:00

Tinc una maleta plena de pedretes de colors. Llaminadures del temps. Banda sonora dels fets. Són el meu únic bagatge. Esdevindran sorra que m'ha d'acompanyar allà on vagi. Ara estan seques ja. Però vaig agafar-les molles de la platja. He voltat força amb elles. He guanyat moltes juguesques. Rodones, petites, violetes. Però, ara em pesen. Se m'han fet velles. No passo cap control. Em fan por les

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-79319694948308683422007-10-15T00:58:00.000+01:002007-11-13T20:03:16.300+01:00

- Doctor, doctor... - Digui'm.- No pot ser. Avui he sortit a buscar bolets i no he trobat res. Cap ni un. Ni una miserable trompeta de la mort. Diuen que la setmana que ve estarà a petar. Diuen. No ho sé. No me'n fio dels boletaries, ja m'enten. Són ganers. Batxillers. El meu germà m'enganya. Em diu por ahí, por ahí... i després res. El meu germà és boletaire ascendent pixapins, sap. Però el molt

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3817432752336932919.post-67621940495381088342007-10-12T00:59:00.001+01:002007-10-12T01:07:23.032+01:00

Així sí.

sin querer te atropellohttp://www.blogger.com/profile/00145333135713441383noreply@blogger.com0